19 de febrer de 2018
19.02.2018

Els futurs pensionistes gironins cobraran menys de 600 € de paga pública el 2070

La taxa de reposició de l'últim salari caurà per sota del 49% i agreuja les perspectives de l'ocupació

20.02.2018 | 06:57

El 66% de la població espanyola té edat de treballar, una proporció que a Catalunya està un punt per sota. Però d'aquí a 50 anys només la meitat dels catalans estaran actius; la resta engrandiran el còmput de dependents, que són aquells grups d'edat que o no s'han incorporat al mercat laboral (menys de 16 anys) o l'han abandonat ja (més de 67). És la projecció que dibuixa la Comissió Europea en el seu Ageing Report, segons el qual, amb 89,1 anys, Espanya tindrà l´esperança de vida més alta d'Europa. Per això, la població pensionista guanyarà cada vegada més pes no només en l´aspecte demogràfic, sinó com a dinamitzadora del consum intern i motor de creixement econòmic i ocupació. El problema és que aquest col·lectiu tindrà cada vegada menys poder adquisitiu com a resultat de les dues reformes introduiïdes en el sistema públic de pensions i de la precarització del mercat laboral. El 2070 la paga pública dels nous pensionistes gironins (al marge d'altres sistemes d'estalvi privats) no superarà els 600 euros.

A dia d'avui la taxa de reemplaçament (la proporció de paga en relació amb l'últim salari) és del 81% a Espanya (82%, segons l'OCDE). Les últimes altes que es van produir a les comarques gironines en el sistema públic de pensions ho van fer amb una paga mitjana de 992 euros. Si, segons l´OCDE, s´aplica una taxa de reposició del 48,6% de l'últim salari, la paga mitjana es quedarà per sota del que abans eren 100.000 pessetes. Menys del salari mínim.

En el cas de les pensions de jubilació, i en cas que el deteriorament del mercat laboral no afectés els salaris futurs, en el millor dels casos la pensió pública amb prou feines superaria els 730 euros mensuals. Que és improbable, perquè Brussel·les també preveu que l'ocupació creixi per sota del 0,5% a l'any en les pròximes dècades. Un escenari que xoca amb una bona notícia: cada vegada viurem més i, també, l'esperança de vida centenària està l'abast.

La variable de l'envelliment de la població és que començarà a impactar de ple en les futures pensions a partir del 2019. És l'anomenat factor de sostenibilitat: per al càlcul de la primera paga no només es tindran en compte els anys i bases de cotització, sinó l'esperança de vida prevista en aquell moment (es compleixi o no). És a dir, es cobrarà menys al mes però durant més anys. I segons la Comissió Europea, els espanyols viuran 25,6 anys després de la seva jubilació. Les dones sobreviuran 27,6 anys després del seu retir; els homes, 23,9. I durant aquest temps cobraran una pensió pública, que serà cada vegada menys quantiosa per quadrar els comptes d'una Seguretat Social que no ha sortit dels números vermells tot i la recuperació econòmica.

La depreciació de les pagues públiques ha arribat per quedar-se, sobretot per la pèrdua salarial que van patir els treballadors en els seus últims anys, com a cotitzants a causa de la recessió. Els jubilats que es van donar d'alta al desembre van ingressar de mitjana 1.239 euros com a primera paga, onze euros menys que els que es van retirar el 2016 (si es multiplica per catorze, és una pèrdua de 154 euros), i 22 per sota que els que van fer el mateix el 2015 (amb 308 euros anuals de perjudici). A això se suma l'índex de revalorització, del 0,25%, que està molt per sota del cost de la vida (IPC) i que força els pensionistes a encadenar mesos de pèrdua de poder adquisitiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook