El 23,8% de les dones estrangeres que treballaven a Catalunya a finals de 2016 ho feien al sector domèstic davant del 3,3% de les que tenien nacionalitat espanyola, segons un informe presentat per CCOO de Catalunya aquesta setmana en roda de premsa. L'estudi apunta al fet que aquestes treballadores procedeixen d'Amèrica Llatina (38,8%), amb un pes especial de països com Hondures (22,3%) i Bolívia (17,2%).
El sindicat va destacar que d'aquesta majoria de treballadores hondurenyes i bolivianes, el 71,6%, té un contracte indefinit, davant del 28,4% que el té temporal, i va assenyalar que, entre aquestes últimes, el 55,9% l'ha acordat de manera verbal.
L'informe estableix també que les persones estrangeres van registrar l'any 2016 el primer increment de les que estan empadronades des de 2009, de la mateixa manera que va continuar el creixement d'aquelles que estan ocupades, que s'havia iniciat el 2015 i que té una major incidència sobre els homes i la població comunitària.
El director del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (Cite) de CCOO, Carles Bertrán, va assegurar que les causes de major presència de dones al sector domèstic són tres: la valoració social d'aquest tipus de feina, la normativa laboral i la normativa d'estrangeria.
Per a Bertrán, la percepció que es té del treball domèstic és la que llastra més els altres dos factors perquè és una ocupació «històricament atribuïda a les dones», i la discriminació de gènere acaba influint en l'estructura institucional que es genera en tot cas al seu voltant.
Les regulacions vigents, que estan pensades per a llocs de treball ocupats majoritàriament per homes i que no tenen en compte les característiques pròpies de l'ocupació domèstica, acaben conduint a més precarietat i fins i tot a situacions d'«esclavitud i de tràfic de persones», segons va destacar el director del Cite.
Per revertir aquesta situació, Bertrán va explicar que s'ha de posar en valor el treball de la llar i de les cures i desmitificar que aquest sigui exclusiu per a dones o per al qual no és necessari formar-se, amb la intenció de canviar la percepció social que es té d'aquesta ocupació.
El director del Cite va insistir en la necessitat de modificar la normativa laboral vigent per així poder ratificar el conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que regula el treball domèstic, el que milloraria la seva protecció i accés a drets fonamentals, i que ja ha estat aprovat per països com Alemanya, Itàlia i Bèlgica.
El sindicat també va remarcar que les condicions d'aquestes treballadores es poden millorar a través d'una «sobreprotecció» de l'estatus que tenen en el Règim General de la Seguretat Social, en el qual es van integrar a partir de 2011.
En referència a les lleis d'estrangeria, Bertrán va assegurar que és necessari flexibilitzar els requisits i els tràmits tant d'accés a la regularitat com per procedir a la renovació de les autoritzacions de treball. Bertrán va defensar la necessitat de crear una empresa pública d'intermediació entre les treballadores de la llar i les famílies que requereixen els seus serveis perquè aquest sigui l'encarregat de la seva contractació i alta a la Seguretat Social, ja que es podria així intervenir com a sindicat per controlar les seves condicions laborals.
