L'expresident de Caixa Catalunya entre el 2005 i el 2010, Narcís Serra, va manifestar ahir al Congrés que l'entitat que va arribar a presidir i que va haver de ser rescatada el 2011 estaria retornant els diners públics de la seva nacionalització en cas de no haver-se venut tres anys després al BBVA «a un preu molt baix».

Durant la seva compareixença davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvi, Serra va demanar als diputats que considerin la possibilitat que l'entitat que va presidir -i que després de la seva fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa va passar a ser Catalunya Banc- hagués estat tractada com Bankia i no s'hagués venut durant la reestructuració del sector. «Prego que considerin què podia haver passat si s'hagués assumit com Bankia.

Estaria retornant part dels diners lliurats si s'hagués mantingut la gestió en comptes de vendre-la ràpidament i a un preu molt baix», va asseverar, assenyalant que el cost del rescat depèn tant de «la conducta de la caixa que té pèrdues» com de «la forma en com es gestiona el reflotament d'aquesta caixa».

Així, va assegurar que al moment de la seva venda Catalunya Banc «ja estava sanejada, perquè s'havien introduït milers de milions». «El preu de venda, si no recordo malament, van ser 350 milions. Els immobles de Catalunya Caixa a Barcelona, només això, val més que aquests diners», va manifestar. El 2014, després d'un procés de subhasta, aquesta entitat va ser venuda a BBVA, que va desemborsar 600 milions d'euros per adquirir-la. El Tribunal de Comptes atribueix a Catalunya Banc la major factura del rescat, amb pèrdues per a les arques públiques de 12.676 milions.

Volia canviar l'equip directiu

L'expresident de Caixa Catalunya també va defensar que va sol·licitar en diverses ocasions canviar l'equip directiu de la caixa, si bé les seves propostes van ser rebutjades en dues ocasions per la Generalitat de Catalunya i el Banc d'Espanya. Serra va explicar que va comunicar a l'entitat fundadora de la caixa, a la Generalitat i al Banc d'Espanya en tres ocasions la conveniència d'iniciar un «canvi de rumb» i nomenar un nou equip directiu.

Serra també va reconèixer que l'estructura immobiliària de la caixa, Procam, va alimentar la bombolla immobiliària i que coneixien el risc que suposava en cas de dificultats econòmiques. «A primera vista era molt intel·ligent, perquè amb quatre o cinc empleats de control es controlava una piràmide àmplia. Ja els dic que era la quarta immobiliària d'Espanya. Què no es va fer bé? Construir una estructura desmesurada respecte a les possibilitats de les caixes, i sobretot implicava un perill enorme en cas que es produís una crisi econòmica», va asseverar.