l Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment la normativa de l'impost municipal de plusvàlues a Guipúscoa el 16 de febrer de 2017. Va ser la primera d'una sèrie de sentències que en els mesos següents va afectar la resta de lleis sobre el tribut: les altres forals del País Basc i Navarra i sobretot la regulació estatal d'Hisendes Locals. Des de llavors el criteri de la principal magistratura de l'Estat és: que és contrari a la Carta Magna cobrar un tribut per l'increment del valor d'un terreny urbà quan aquest increment en realitat no existeix i que el poder legislatiu amb competències a cada territori (el Parlament espanyol i, si escau, les institucions forals) han de reformar les normes.
S'ha fet ja per a navarresos i bascos, però la resta va pel camí d'un any pràcticament sense llei en el cobrament de la plusvàlua que ha generat caos als ajuntaments recaptadors, indefensió en els contribuents i sentències contradictòries en els jutjats.
L'anomenat impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut popularment com a plusvàlua municipal, el paguen als ajuntaments, entre altres, els qui venen un habitatge o un altre immoble de segona mà o els qui els hereten. Grava la revaloració que, es presumeix, va tenir el sòl (la part alíquota de terreny si es tracta d'un habitatge pertanyent a un bloc de pisos) entre el moment de l'adquisició i el de la venda. El mecanisme per calcular la quota tributària parteix del valor cadastral i funciona de tal manera que, sí o sí, es considera que en tots els casos hi ha augment del valor, encara que es vengui en pèrdues una casa o, per exemple, s'hereti un pis que el mort va comprar per 100.000 euros i val la meitat quan ho reben els hereus.
La proliferació de casos així en el context de la crisi immobiliària, que va deprimir els preus a partir de 2008, va conduir a la litigiositat que, el 2017, va acabar en una declaració d'inconstitucionalitat de la norma. En aparença, la sentència es limitava a anul·lar l'impost quan no hi ha increment de valor -per vulneració del principi de «capacitat econòmica» que han d'observar les regulacions tributàries-, però no per a la resta de casos, i comminava el poder legislatiu a reformar la llei.
Les diputacions basques van trigar unes setmanes a acomodar les seves lleis a la sentència, si més no de manera provisional, i a fixar una regles per determinar què passava amb els contribuents que havien pagat l'impost i amb els qui havien presentat reclamacions.
Però el Ministeri d'Hisenda, de qui ha de partir la iniciativa política per reformar el tribut en la resta de l'Estat, va trigar mesos a negociar un avantprojecte de reforma amb els ajuntaments (a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies) que està pendent de tramitació parlamentària. És possible que no hi hagi llei per a la plusvàlua fins a l'estiu i que trigui uns mesos més a incorporar-se a les ordenances municipals.
Inseguretat i indefensió
Què ha passat amb la plusvàlua en aquest temps? La majoria dels ajuntaments, entre ells els gironins, han seguit recaptant l'impost segons la llei parcialment inconstitucional. Si bé alguns consistoris han suspès el cobrament o establert certes cauteles quan el contribuent al·lega que l'increment de valor és irreal, la pràctica més generalitzada ha estat liquidar la plusvàlua en tots els supòsits i, si escau, informar el contribuent que pot presentar recursos per via administrativa i també acudir als tribunals.
La llacuna legal ha generat problemes d'inseguretat jurídica i de pèrdua d'ingressos per als ajuntaments, però sobretot situacions d'indefensió per als contribuents. Encara que la llei està declarada inconstitucional, qui ven un pis amb pèrdues es veu obligat en general a pagar l'impost (amb freqüència, superior al miler d'euros), després a recaptar i pagar un assessorament legal per presentar una reclamació administrativa que comunament és rebutjada i, finalment, a afrontar despeses majors per acudir als tribunals contenciosos-administratius amb plets d'incert desenllaç.
Sentències contradictòries
Les interpretacions a les quals es presta la sentència que el Tribunal Constitucional va dictar sobre la llei estatal el maig de 2017 i la paràlisi de la seva reforma han conduït a un altre caos en els jutjats que examinen les demandes dels contribuents. Les sentències són tan dissímils que pot dir-se que, pel que fa als plets sobre la plusvàlua, Espanya està en aquest moment dividida en dues.
En llocs com Catalunya, Madrid, Cantàbria o Aragó està predominant en els jutjats la doctrina, denominada «maximalista», que la sentència del Constitucional, àdhuc anul·lant en principi la llei només si no existeix increment efectiu del valor del sòl (quan es ven un pis en pèrdues, per exemple), fa inviable que el mecanisme de l'impost s'apliqui en qualsevol situació, inclòs quan la revaloració és real. D'acord amb aquesta interpretació que està fent un sector dels jutges, els preceptes qüestionats pel Constitucional estan «expulsats de l'ordenament jurídic» i per això no hi ha regulació aplicable fins que el legislador n'aprovi una altra. La qüestió està pendent de pronunciament pel Tribunal Suprem, encarregat de fixar la doctrina. Si assumeix aquest criteri «maximalista», totes les liquidacions de l'impost de plusvàlua no prescrites serien impugnables i els ajuntaments s'enfrontarien a la devolució de quantitats milionàries. La recaptació anual a Girona supera els 350 milions de mitjana i suma més de 3.560 milions d'euros entre 2006 i 2015.
En altres jurisdiccions territorials,com per exemple a Astúries, les sentències acostumen a tenir una altra orientació. Les decisions judicials que han transcendit fins ara anul·len la plusvàlua només quan l'increment de valor no és real. Encara que s'afegeix un altre element molt rellevant, segons els juristes: els jutges asturians accepten com a prova suficient que no existeix plusvàlua els preus inclosos en les escriptures públiques i consideren que l'obligació d'acreditar per altres mitjans -mitjançant informes pericials, per exemple- com va variar el valor del sòl és de l'ajuntament i no del contribuent. Així es va pronunciar el jutjat del contenciós número u d'Oviedo davant la demanda d'un propietari de Llanera que va aconseguir recuperar 1.328 euros d'una plusvàlua inconstitucional (sentència de novembre de 2017 i que ha adquirit fermesa).
Altres contribuents estaran pendents de les respostes d'ajuntaments i jutjats a les seves reclamacions i uns altres més hauran renunciat a pledejar (per desinformació o dissuadits pels costos) durant aquest any sense llei en la plusvàlua.
