Ha tingut alguna conseqüència per al banc el trasllat de la seu a Alacant?
Ha implicat que celebrem els nostres consells a Alacant. Això et dona una presència més significativa del banc a la província i va tenir efectes positius per a l'economia. Quan vam decidir el canvi de seu social, vam escollir Alacant
i la Comunitat Valenciana per una raó molt senzilla, perquè hi tenim el nostre segon centre corporatiu més important i perquè Alacant és la província amb més quota de mercat: un de cada dos alacantins són clients nostres. Era la reacció natural traslladar aquí la seu, ja que havia de sortir de Catalunya.
El Santander acaba d'absorbir el Popular. Ara es parla d'una
possible operació Bankia-BBVA. Com veu els processos d'integració a futur i quin paper es reserva el Sabadell?
La concentració del sector per
raons de solvència, diguem per raons de la crisi, ja s'ha acabat. El sector s'ha concentrat molt i té un marc de jugadors prou ampli com perquè estigui garantida la competència. A més, entraran jugadors no bancaris en el nostre negoci. Per tant, des del punt de vista del consumidor, el sector està en condicions òptimes. En general, les entitats tenen mida suficient per afrontar els reptes de la transformació digital, la gestió del capital i tots aquells factors de la banca que s'han anat convertint en més complexos. Si hi ha més concentració, que pot ser que n'hi hagi, serà per raons de tipus industrial, és a dir, que dues societats i els seus accionistes considerin que junts tenen més oportunitats de crear valor per a l'accionista. Però ja no serà per la pressió d'haver-hi un sistema solvent. No dic que no n'hi hagi d'haver, però ja no hi ha urgència i va haver de ser fruit de decisions molt empresarials.
I el Sabadell?
El Sabadell té avui una mida suficient per competir i per afrontar
el repte digital. Ens hem internacionalitzat, gairebé un terç del nostre negoci el tenim fora d'Espanya. Per tant, no tenim aquesta urgència de la mida, però si en un
moment determinat hi ha oportunitats que puguin aportar valor
a l'accionista, com hem fet sempre, es valoraran, però no veig urgències en aquest procés. El que hem vist en aquests últims dies (amb relació a Bankia i BBVA) també pot tenir relació amb interpretacions dels mitjans que van més enllà del que es va intentar dir.
Anem cap a un escenari de tipus d'interès baixos a llarg termini?
Estem en un escenari de tipus
baixos a curt i a llarg termini, però per primera vegada comença a haver-hi una mica de visibilitat que això està acabant. El creixement a Europa a taxes elevades i el fet que en alguns mercats es vegi una mica d'inflació i que els Estats Units estiguin en una clara sortida dels estímuls monetaris, amb creixements forts i tensions inflacionistes, fa pensar que s'ha acabat l'època d'estímuls monetaris expansius i que cal començar a recollir. Serà lent. Primer cal treure les compres d'actius al mercat i després començaran a pujar els tipus. El ???? sembla que serà l'any del canvi de la política monetària. El que veig és que durant força temps els tipus seran baixos i molt còmodes per al creixement econòmic. Si el creixement fa que repunti la inflació, pot ser que veiem pujades més enèrgiques.
Seran còmodes aquests tipus baixos per a la banca?
Qualsevol pujada serà bona, perquè tenim ja una banca molt sensible a les pujades de tipus d'interès. Que el tipus de l'euríbor a un any passés de negatiu a l'u per cent generaria molt valor a tots els bancs espanyols.
