Tota la vida cotitzant i quatre anys estancats en la pujada de pensions, un 1% en quatre anys més i el cost de la vida ha seguit creixent. És el lament dels jubilats que han començat a mobilitzar-se contra les pujades del 0,25%. En ple debat sobre el futur de la revaloració d'aquestes prestacions i del sosteniment de l'Estat del Benestar, la realitat sobre les nòmines dels pensionistes, segons les estadístiques de l'INSS, demostra que una gran part de les classes inactives de les comarques gironines pateixen autèntics problemes per arribar a final de mes.

Més de 18.000 pensionistes de Girona (s'inclouen les d'incapacitat, permanent, jubilació, viduïtat, orfandat i a favor de familiar) cobra, amb dades del mes de gener passat, per sota dels 350 euros mensuals, segons les estadístiques oficials de la Seguretat Social.

En aquest grup de pensions mínimes es troben més de 7.000 persones amb prestacions inferiors a 250 euros. Una altra dada que crida l'atenció i demostra l'escàs poder adquisitiu de les classes passives és que més de la meitat del total -és a dir, un 55%- percep quanties inferiors al salari mínim interprofessional (SMI), que des de principis de 2018 és de 735,90 euros al mes.

Segons les dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), el gener de 2018 es van comptabilitzar a Girona una mitjana de 156.082 pensions, de les quals 87.242 estaven per sota del salari mínim de 735 euros, la qual cosa suposa el 55,8%. Entre les dones, el percentatge es dispara fins al 73,1% i en el cas dels homes baixa al 34,5%.

Mentrestant, 2.425 pensions arribaven al topall màxim dels 2.580 euros i 368 el sobrepassaven en sumar-se complements de maternitat o en haver perllongat el seu beneficiari la vida laboral per sobre de l'edat ordinària de jubilació. Aquestes pensions màximes o fins i tot superiors són l'1,7% del total. En el cas dels homes, la taxa puja al 3,3% i, en el de les dones, cau al 0,5%.

Dins de les 102.518 pensions de jubilació a Girona, 47.889 estan per sota del salari mínim, la qual cosa suposa el 46,7%. En cas de les dones, la taxa puja al 70% i, en el dels homes, baixa al 27%, la qual cosa remarca la bretxa entre sexes. Les últimes altes que es van produir a les comarques gironines en el sistema públic de pensions ho van fer amb una paga mitjana de 992 euros. Si, segons l'OCDE, s'aplica una taxa de reposició del 48,6% de l'últim salari, la paga mitjana es quedarà per sota del que abans eren 100.000 pessetes. Menys del salari mínim.

Desigualtat per territoris

Per autonomies, Astúries, Navarra, País Basc i Madrid són les regions que presenten unes pensions més altes, amb jubilacions mitjanes de més de 1.200 o 1.300 euros i prestacions mitjanes per sobre dels 1.000 euros. En el costat contrari es troben Extremadura, Galícia, Múrcia i Andalusia. Especialment baixes són les prestacions en les dues primeres autonomies, on la pensió mitjana del sistema no arriba als 800 euros i la jubilació mitjana es queda per sota dels 900 euros.

Durant les protestes, s'ha posat l'accent en la necessitat de garantir la qualitat i sostenibilitat, ara i en el futur, del sistema públic de pensions. En aquest sentit, els sindicats van presentar a la Comissió parlamentària del Pacte de Toledo, al Govern central i als partits una bateria de propostes a curt, mitjà i llarg termini per fer front als reptes als quals s'enfronta el sistema de pensions.

La Seguretat Social va destinar al mes de febrer la xifra rècord de 8.925,1 milions d'euros al pagament de les pensions contributives a Espanya, un 3,05% més que en el mateix mes de 2017, segons dades difoses pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.