Els productes financers de renda fixa són demandats per gran quantitat d'inversors amb diferents objectius financers. Poden ser utilitzats tant per aplicar estratègies de caràcter conservador com per reduir la volatilitat en una cartera d'inversió amb més pes de la renda variable. D'entre els diferents productes financers de renda fixa que existeixen, un dels més coneguts és el bo.

Un bo és un producte financer a través del qual l'inversor obté una rendibilitat que coneix per endavant (abans de comprar-lo ja sap quants diners obtindrà per la seva inversió) durant un període de temps determinat. Dit d'una manera senzilla, un bo són uns diners que es presten a una empresa o a un organisme públic, durant un termini determinat, i pels quals es cobra un tipus d'interès.

El que determina el guany que obtindrà l'inversor de renda fixa és el cupó, que no és més que la rendibilitat que ofereix l'emissor per la compra de bons a un determinat termini d'inversió. Així, si un bo de l'Estat amb venciment a 5 anys ofereix un cupó del 4%, estarà dient que per cada bo que es compri s'obtindrà el 4% del capital invertit cada any durant els 5 anys de vida del bo, rebent en el últim any la devolució del capital invertit.

Una de les característiques fonamentals dels bons és la relació inversa que hi ha entre preu i rendibilitat. En un context de pujades de tipus d'interès, el preu dels bons pujarà, mentre que en un context de baixada de tipus d'interès el preu dels bons caurà.

Una confusió habitual en parlar del mercat de renda fixa és la d'assumir que en aquest mercat els inversors no poden tenir pèrdues. Res més lluny de la realitat. La renda fixa no és fixa (es tracta d'un nom que pot dur a confusió) i es poden perdre diners si l'inversor es desfà dels bons que va comprar abans del seu venciment. Si, per exemple, va decidir vendre el seu bo a 5 anys als 3 anys de comprar-lo havent pujat els tipus d'interès, el preu al que el podrà vendre serà menor i perdrà diners (encara que si en vendre els tipus d'interès han baixat, guanyarà diners).

Finalment, cal tenir en compte que hi haurà un major risc en aquells bons amb un major termini de venciment (existeix més risc d'impagament a 10 anys que a 5 anys), quelcom que caldrà tenir en compte a l'hora de dissenyar l'estratègia d'inversió en renda fixa.