L'agrohomeopatia arriba a la vinya de la mà de Cruz de Alba (Ribera del Duero)» llegia en una nota article cap a mitjans del mes de març. Em va semblar un aspecte interessant, no tant per la seva possible sistemàtica aplicació sinó per tenir un coneixement més ampli de les possibilitats que dona agricultura moderna.
L'article continuava «Cruz de Alba (Ribera del Duero) obre una nova i original via per a la viticultura amb la seva aposta per la agrohomeopatía que el celler 'fusiona' amb tècniques d'agricultura ecològica i 'biodinàmica».
El primer que farem és assabentar-nos de que va. L'agrohomeopatia és l'aplicació de l'homeopatia per a la salut de les plantes en l'agricultura, jardineria o a la casa. Actualment s'usa amb tendència creixent per al control de plagues i malalties i per equilibrar i enfortir tant els cultius agrícoles com les plantes ornamentals de jardí.
Hahnemann (1755-1843), metge i farmacèutic alemany, va començar a sistematitzar el seu descobriment, l'homeopatia, basant-se en un principi de curació ja conegut per Hipòcrates (metge grec de 460-377 aC): La llei de la Similitud. Aquesta llei diu que els mateixos símptomes que produeix una substància en una persona sana poden ser curats en una persona malalta que pateix aquests símptomes per un remei preparat amb aquesta mateixa substància. A la pràctica es dona a les persones malaltes unes substàncies altament diluïdes i potenciades energèticament de les quals es coneix l'efecte a través de comprovacions prèvies en persones sanes (la patogènesi), i que produeixen en aquests comprovants sans iguals símptomes que després volem curar en els malalts.
També és important entendre aquests principis homeopàtics per a l'ús de la agrohomeopatia ja que l'important en una agricultura realment ecològica i sostenible és crear un agroecosistema sa i equilibrat amb plantes fortes per resistir a les possibles plagues i malalties. No és ni econòmic ni ecològic tractar sempre les plagues i malalties si no es creen unes condicions favorables amb un sòl saludable i viu i plantes fortes i resistents. Cal canviar d'un sistema de reacció a un sistema de prevenció. També els remeis homeopàtics poden ajudar en aquesta tasca amb els tractaments de fons que estimulen els processos fèrtils a terra i la resistència de les plantes. Cal entendre que en un agroecosistema o organisme agrícola equilibrat poden i han d'aparèixer insectes però sense que arribin a convertir-se a plagues. Els insectes són útils per mantenir un equilibri natural entre ells i els seus enemics naturals. Molts estudis agroecològics i la pràctica agrícola ho demostren clarament. També demostren que només en un sistema feble amb plantes febles en llocs i climes no adequades i/o per ser, per exemple, sobre fertilitzats amb agroquímics de síntesi, pot un insecte no nociu en si convertir-se en una plaga.
Va ser amb l'augment de l'agricultura ecològica i sostenible i els moviments d'agroecologia sobretot a Llatinoamèrica, quan va començar a augmentar l'ús i la investigació de l'homeopatia en l'agricultura. Avui dia hi ha importants moviments a Alemanya, en molts països de Llatinoamèrica com Mèxic i Brasil i a l'Índia, on la homeopatia està molt reconeguda. També a Espanya s'observa un creixent interès en la agrohomeopatia, ara comentem el cas Cruz de Alba (Ribera del Duero).
L'aplicació de l'agrohomeopatia respecta el medi ambient i pot garantir aliments sans que beneficien productors i consumidors incidint en una millor qualitat de vida i una millor salut. L'enòleg del celler boutique Cruz de Alba, Sergio Ávila, reivindica la filosofia de la firma, basada en la interpretació del terroir i l'elaboració natural d'uns vins que compten ja amb diverses mencions i premis internacionals.
«L'essència de l'agrohomeopatia radica que testem a la planta perquè sigui aquesta mateixa la que ens digui quins són els processos o passos a seguir» i, més que lluitar contra plagues i malalties, «intentem prevenir-les, entenent millor a la vinya».
«Busquem que la planta tingui un sistema immunitari actiu i reactiu, i que el cultiu afronti els contratemps», declara l'enòleg, que no coneix cap altra celler que recorri a la agrohomeopatía a Espanya, encara que sí ho fan productors a Sud-amèrica, Alemanya, Bèlgica, Holanda o Suïssa. En Cruz de Alba s'apliquen preparats amb «dosis infinitesimals» de substàncies d'origen vegetal, animal o mineral, per exemple.
D'altra banda, fan servir la «radioestèsia» per comprovar quins recursos necessita la planta, com l'aigua, valent-se d'un pèndol o vareta -és la mateixa tècnica que utilitzen els zahoríes-, per captar les ones de la vinya i interpretar els seus cicles vitals. Ja en 2010 van introduir la agrohomeopatía i uns mètodes de maneig que també han arribat a algunes granges ramaderes. Per l'enòleg, la diferència més gran dels vins de Cruz de Alba rau «en l'origen, en el compromís que tenim amb la terra, amb la natura, amb l'ecologia ... i amb el consumidor».
«El procés manual i artesanal implica que tinguem màxima custòdia de la qualitat en la cadena de processament» i, així mateix, apunta que els diferents tipus de sòls i edats de la vinya aporten matèries primeres diverses que permeten al celler elaborar «vins més complexos i molt més harmònics i nobles». «Desenvolupem la vinya d'una altra manera. Sempre estem en ple procés de coneixement propi i, també, d'investigació i evolució», subratlla aquest enòleg i enginyer agrònom».
