L'oferta comercial a Catalunya ha crescut un 1,87% respecte el 2016 i se situa en 103.214 comerços, segons el Cens d'Establiments Comercials del 2018, elaborat per la Direcció General de Comerç i el Consell General de Cambres i que es va presentar aquesta setmana en el marc de la jornada «Comerç, Territori i Vida Urbana» inaugurada pel secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, dins la segona edició de la Setmana del Comerç. Segons el cens, la densitat comercial mitjana és de 13,66 comerços per cada 1.000 habitants i, en aquest sentit, Granollers, Girona i Barcelona, per aquest ordre, són les ciutats amb més botigues per habitant de Catalunya. Així mateix, la meitat dels comerços catalans tenen una superfície de menys de 65 metres quadrats i nou de cada deu establiments estan situats dins la Trama Urbana Consolidada, tret característic del model comercial i de ciutat vigent a Catalunya.

Segons el cens, Catalunya compta amb 103.214 establiments, un 1,87% més que el 2016, amb una densitat comercial mitjana de 13,66 establiments per cada 1.000 habitants, una xifra que representa un augment del 1,4% respecte el 2016. Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (27.155), Granollers és el municipi de més de 50.000 habitants amb una major densitat comercial, concretament de 18,17 establiments per 1.000 habitants, seguit de Girona, que consolida la segona posició amb 16,82 botigues per 1.000 habitants, i Barcelona, que se situa en 16,75 comerços per cada 1.000 habitants, poc per sobre de la mitjana de Catalunya.

El cens també revela que els municipis catalans -exclosos els de menys de 1.000 habitants- amb més densitat comercial continuen sent, com al 2016, la Jonquera, amb 82,67 botigues per 1.000 habitants per la seva proximitat a la frontera, Bossòst (52,68 botigues per 1.000 habitants), Castell-Platja d'Aro (34,83 comerços per 1.000 habitants) pel seu component turístic -amb part dels establiments que estan donats d'alta però que en realitat tenen una obertura estacional-, Camprodon (33,88 botigues per 1.000 habitants) i Sort (30,08 establiments per 1.000 habitants), amb una gran centralitat en la seva àrea d'influència.

L'anàlisi de l'evolució del nombre d'establiments per comarques concentra a l'àrea metropolitana i a les comarques gironines els increments de l'oferta comercial. L'augment del nombre d'establiments a comarques com el Garraf (amb un +4,51%), Baix Llobregat (+3,71%), i Barcelonès (+3,7%) contrasten amb la caiguda a comarques com el Pallars Sobirà (-21,43%), el Pallars Jussà (-10,04%) o la Cerdanya. No obstant, aquests descensos es localitzen a comarques on s'hi troben municipis amb elevadíssima densitat comercial (com Sort, Camprodon o Bossòst), fet que apunta més aviat a la racionalització que a la pèrdua d'oferta, segons el Departament d'Empresa i Coneixement.

El Cens apunta que la meitat de les botigues de Catalunya tenen menys de 65 metres quadrats de superfície de venda i una de cada quatre no arriba als 34 metres quadrats. D'altra banda, el 93,1% dels establiments comercials catalans, i el 83,8% de la superfície de venda se situen dins de trama urbana consolidada, de manera que la immensa majoria de l'oferta comercial està integrada dins els nuclis urbans, un dels trets que identifica el model de comerç català. La diferència entre els percentatges d'establiments i de superfície de venda dins la trama urbana s'explica perquè els establiments situats en aquesta zona tripliquen la dimensió dels comerços de centre ciutat.

Pel que fa al sector d'activitat, el Cens indica que el subsector de l'alimentació és el que té major pes a l'oferta comercial a Catalunya en nombre d'establiments, amb 33.656 comerços (32,6% del total). En segon lloc, se situen l'equipament de la persona, amb 18.862 establiments (amb el 18,2% del total) i en tercer lloc, l'equipament de la llar (que engloba productes de bricolatge, decoració, mobiliari, electrodomèstics i similar) amb 18.027 establiments (el 17,5%). De fet, aquest subsector ha crescut un 5,14% respecte el 2016, un bon indicador per a un sector d'activitat comercial que va patir especialment la crisi.