31 de març de 2018
31.03.2018

El PIB d'Espanya seria un 15% més gran si totes les autonomies haguessin crescut com la més eficient

Un estudi elaborat per la Fundació BBVA estableix que existeixen mancances en l'aprofitament i eficiència dels recursos. L'informe adverteix d'«elevats desajustos entre formació del treballador i els requeriments dels llocs de treball»

31.03.2018 | 01:22
La diferència entre les autonomies pel que fa a la productivitat és important.

El PIB d'Espanya seria gairebé un 15% més gran si totes les autonomies haguessin millorat la seva productivitat des de l'any 2000 al ritme de la més eficient, segons projecta l'informe «Cicle econòmic, acumulació de capital a Espanya i creixement regional» que ha elaborat la Fundació BBVA en col·laboració amb l'Ivie. Segons l'estudi, Espanya presenta mancances en la productivitat, especialment en l'«aprofitament i eficiència dels recursos», tot i disposar d'«unes dotacions de capital que la situen a la franja alta dels països desenvolupats», i atribueix aquesta mancança a les diferències en les trajectòries de les diferents autonomies.

En concret, Navarra és la comunitat autònoma que més ha millorat la productivitat total dels factors en el període 2000-2014, assolint per aquesta via aportacions anuals al creixement d'un punt percentual. A l'extrem oposat, i amb diferències de fins a dos punts percentuals, Balears, Múrcia, Canàries i Astúries han registrat reduccions en el creixement superiors al mig punt anual.

Així doncs, l'informe explica que el creixement mitjà del PIB d'Espanya hauria passat de l'1,3% anual al 2,3% «si totes les comunitats haguessin aconseguit que les seves millores d'eficiència contribuïssin a generar valor afegit en la mateixa mesura que Navarra», el que equivaldria a 17,7 punts percentuals més de creixement acumulat entre 2000 i 2014 i hauria permès a Espanya disposar d'un PIB un 14,74% superior al 2016. Aquesta diferència hauria permès superar el PIB per càpita mitjà de la Unió Europea, així com el de països com França o Itàlia.

L'informe assenyala que el procés d'acumulació de capital és el resultat de l'esforç inversor mantingut al llarg del temps, i qualifica d'«heterogènia» la capacitat dels territoris per atreure inversions i aprofitar-les eficientment. Per a això compara l'evolució del pes relatiu en la inversió total de cada comunitat respecte del mateix període anterior.

Així, mentre que el 60% de les inversions en el període 1995-2014 es van concentrar a Madrid, Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana, els investigadors detecten un augment en el seu pes relatiu només a les dues primeres (+2,3 i +1 punts percentuals, respectivament), mentre que les dues últimes autonomies van registrar un descens (de -2,2 i -0,3 punts percentuals).

L'anàlisi provincial revela que, si bé Madrid i Barcelona absorbien percentatges molt similars de la inversió total fins a l'any 1995 (14,4% i 14,1%, respectivament), des d'aquell moment Madrid ha guanyat 2,6 punts, mentre que Barcelona ha retrocedit fins a un 13% de la inversió total en el següent període.

La Fundació BBVA afegeix que les dotacions de capital segueixen un patró similar al de la inversió en els diferents territoris, tot i que amb diferent intensitat, i destaca fins i tot una disminució de 28 punts en la distància entre la comunitat amb majors dotacions per càpita (Navarra) i la menys dotada (Andalusia), que era del 52% el 2014, davant del 84% registrat el 1995.


Creixen les diferències

En el cas de les dotacions de capital en serveis públics per habitant, també milloren a totes les autonomies, però augmenten les diferències entre comunitats. Actualment són un 36% més grans que les de fa dues dècades, i les primeres a la llista (Castella i Lleó, Cantàbria, Aragó, Astúries) doblen les dotacions de capital públic de les últimes (Balears, Múrcia, Canàries, Comunitat Valenciana i Madrid).

L'informe conclou que Espanya «necessita aprofitar més eficientment els recursos humans que utilitza, però també els capitals acumulats», requisits per a una major cota de desenvolupament i benestar.

Finalment, alerta d'«elevats desajustos entre la formació del treballador i els requeriments del lloc de treball», així com una «elevada temporalitat», com a característiques del mercat espanyol «que tendeixen a reduir l'eficiència en l'ús d'aquest factor i la productivitat dels factors».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook