Els gironins van retirar 1.450 milions d'euros després de l'1-O

Les estadístiques que el Banc d'Espanya va fer públiques fa deu dies establien que els dipòsits a Girona van passar de 13.757 milions al final del tercer trimestre als 12.301 milions a finals d'any. La caiguda, de 1.450 milions, suposa el 10,5% dels estalvis dels gironins del trimestre anterior.

Al llarg de la sèrie històrica, que inclou tota la crisi econòmica, Girona mai no havia tingut tan pocs dipòsits bancaris de famílies. En el seu moment més àlgid, el setembre de 2010, arribava a 15.018 milions. Per contra, el setembre de 2012 va arribar al seu moment més baix fins ara, quan superava els 12.500 milions. Ara, la baixada del darrer trimestre l'ha situat en xifres de més d'una dècada enrere. Cal remuntar-se al juny de 2006 per trobar una xifra d'estalvi més baixa, amb menys de 12.000 milions d'euros.

Segons les dades ofertes pel Banc d'Espanya, Catalunya va ser l'autonomia que més dipòsits va perdre al quart trimestre del passat any, que es va iniciar amb la crisi institucional al Parlament i la Generalitat per la Declaració Unilateral d'Independència, fins a sumar una fugida de 31.399 milions d'euros.

Aquesta pèrdua suposa que l'autonomia va disminuir en un 17% els seus dipòsits en entitats de crèdit, la baixada més significativa que es va produir a tot l'estat en aquest període. Al trimestre anterior, Catalunya havia perdut 4.931 milions d'euros més, segons dades del Banc d'Espanya.

Amb motiu de la celebració del referèndum d'independència de Catalunya el passat 1 d'octubre i la posterior crisi institucional a l'autonomia,més de 3.000 empreses catalanes han decidit canviar la seu social, entre les quals es trobaven alguns bancs.

CaixaBank i Sabadell, dos dels bancs amb més presència a l'autonomia, van traslladar els seus domicilis socials a la Comunitat Valenciana, a València i Alacant, respectivament. Precisament, la Comunitat Valenciana va ser una de les que va veure incrementar més els seus dipòsits en els quatre últims mesos de l'exercici, concretament un 7,26%, equivalent a 7.217 milions d'euros.

No obstant això, la comunitat autònoma en què el volum de dipòsits va créixer en major mesura a l'últim trimestre va ser l'Aragó, regió limítrofa amb Catalunya. La comunitat aragonesa els va augmentar en 2.546 milions d'euros, la qual cosa suposa un 7,5% més.

També va augmentar el volum de dipòsits a Navarra (+4,84%), Andalusia (+3,03%), Extremadura (+2,89%), País Basc (+2,78%), Canàries (+2,15%), Castella-la Manxa (+2,01%), Castella i Lleó (+1,52%), Galícia (+1,37%), La Rioja (+1,15%), Astúries (+0,28%) i la ciutat autònoma de Melilla (+0,11%).

L'autonomia que més dipòsits va perdre per darrere de Catalunya van ser les Illes Balears, amb un descens del 3,07%, segons dades del Banc d'Espanya; Madrid (-2,25%), Múrcia (-0,31%), Ceuta (-0,56%) i Cantàbria (-0,09%) també van experimentar baixades de dipòsits entre octubre i desembre de 2017. En el conjunt de l'any només Múrcia i Catalunya van perdre dipòsits.

Comptes mirall

Els diners són covards, a Catalunya i a tot arreu. Una de les formes que tenen els particulars de posar fora de perill els estalvis és crear un compte mirall, és a dir, un compte paral·lel fora de la demarcació de Catalunya en una sucursal del mateix banc del qual s'és client. En cas d'independència, el titular del compte podria mantenir el control de l'operativa esquivant les limitacions davant un corralito, com ja van fer milers de persones a Grècia, Xipre o Irlanda durant la crisi de 2008.

Malgrat que les entitats estan protegides pel Banc Central Europeu, la por es va apoderar de molts catalans, que van decidir assegurar els diners traslladant-los fora de Catalunya. Segons el think tank Civismo, Catalunya pateix un dels desequilibris més grans entre crèdits i dipòsits -aquest indicador mostra la salut a curt termini dels bancs-. En el cas català, la ràtio és d'1,29 crèdits concedits per cada dipòsit, enfront de l'1,09 de la mitjana d'Espanya.