08 de abril de 2018
08.04.2018

Els ajuntaments gironins van recaptar 300 milions en IBI el 2016, un 76% més que fa deu anys

Girona és la desena província de l´Estat que més va ingressar en concepte d´IBI l´any 2016

08.04.2018 | 08:00

Molts ciutadans propietaris d´habitatges, com els de la ciutat de Girona, han començat a rebre aquesta setmana el corresponent rebut de l´Impost de Béns Immobles (IBI). És un dels impostos que més ingressos genera als ajuntaments, si no el que més. La crisi econòmica i l´esclat de la bombolla immobiliària van frenar aquesta important entrada de diners als consistoris, però ja s´han recuperat. De fet, a banda de mesures de contenció de despesa i cerca de nous ingressos (el 90% dels consistoris generen cada any superàvit), les actualitzacions dels valors cadastrals efectuades des de l´Estat han ajudat molts municipis a mitigar la davallada d´ingressos per aquest concepte, encara que molts d´altres ajuntaments han optat per congelar o bonificar l´impost.

Ara, el ministeri d´Hisenda ha incorporat en el projecte de pressupostos generals per al 2018 una reforma de la llei del cadastre que, bàsicament, pretén que el cadastre reculli el valor de mercat dels immobles (tot i les revisions a l´alça que es fan en diferents municipis cada any), coincidint precisament amb l´actual increment a l´alça dels preus de l´habitatge. El ministeri nega que hagi de repercutir en l´IBI, però són nombrosos els experts que ho posen en dubte.

Precisament, la reactivació del mercat immobiliari, amb preus «precrisi», coincideix amb uns últims anys on la recaptació municipal en concepte de l´IBI ha augmentat considerablement, amb un creixement del 76% des del 2006 al 2016. Així, mentre fa deu anys la xifra total de la quota líquida (resultat dels ingressos havent descomptat les bonificacions) era de 170,9 milions d´euros entre tots els 221 municipis gironins, el 2016 es va arribar als 300,7 milions.

El creixement ha estat sostingut: el 2007 amb 192,5 milions, el 2008 amb 206,6; el 2009 233,7; el 2010 amb 244,2; el 2011 va baixar als 211,8; el 2012 remuntava fins als 283; el 2013 assolia els 290,5, similar a la del 2014, el 2015 es va pujar als 295,5 i el 2016 als 300.

Amb els 300 milions recaptats el 2016, Girona es va convertir en la desena província estatal que més va recaptar en IBI; només superada per Madrid (2.200 milions), Barcelona (1.861), València (720,7), Màlaga (619,5), Alacant (584,9), Sevilla (408), Múrcia (370), Balears (366) i Cadis (308).

De fet, la província de Girona supera en recaptació a comunitats autònomes senceres, com Astúries (246,6 milions), Extremadura (211) o Cantàbria (183,6) i similar a la d´Aragó (304) i una mica més enllà Múrcia (370 milions).

Una recaptació gironina que encapçala l´Ajuntament de Girona amb 31 milions el 2016. El 2006 era de 19,9 milions i, malgrat una davallada conjunta a tot el territori el 2011 (a Girona va baixar als 13,5 milions), el 2012 arribava als 30. El segon municipi que més va recaptar el 2016 va ser Lloret, (16,9 milions), seguit de Figueres (15,4), Platja d´Aro (14,1), Roses (14), Blanes (12,5), Sant Feliu de Guíxols (10,8) i Calonge (10 milions).

La reforma de la llei del cadastre

«La Direcció general del cadastre estimarà de manera objectiva, per a cada bé immoble i a partir de les dades que té el cadastre, el seu valor de mercat». Això és el que indica el redactat del projecte de pressupostos, afegint que el càlcul del preu del mercat serà «el resultant de l´anàlisi dels preus comunicats pels fedataris públics [notaris] en les transaccions efectuades, contrastats amb les restants fonts d´informació de què disposi». La base imposable de l´IBI està constituïda pel valor cadastral dels immobles. A partir d´aquí, es fixa un percentatge per gravar (que posa l´ajuntament, a més de decidir si hi ha bonificacions).

Hisenda ha sortit ràpidament aquesta setmana afirmant que «el valor cadastral no s´altera i és l´únic que serveix per calcular l´IBI» i «en cap cas suposarà una pujada de cap impost, aquesta potestat només la tenen els ajuntaments».

Una mesura, afirmen, per «enfortir la seguretat jurídica i la transparència». Amb tot, està per veure si la mesura, al final, acaba suposant un nou «catastrazo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook