La junta general anual d'accionistes d'Iberdrola celebrada ahir a Bilbao va posar l'accent en l'encert del model de negoci, fet que, segons va posar de manifest la companyia, no només es tradueix en beneficis rècord, sinó que també li permet situar-se com a referent mundial en la lluita contra el canvi climàtic.

Ignacio Sánchez Galán, president i conseller delegat de la multinacional energètica, va destacar davant els socis que, malgrat la menor aportació d'Espanya als resultats i l'evolució dels tipus de canvi, el benefici net aconseguit el passat any va ser de 2.804 milions d'euros, un 3,7% més que en 2016. La junta d'accionistes va aprovar l'informe de gestió, els comptes de 2017, així com un repartiment de dividend de 0,323 euros bruts per acció, un 4% més. En la multitudinària sessió davant els accionistes el màxim responsable del grup va assenyalar que Iberdrola és una empresa sòlida, sostenible i diversificada, al mateix temps que va avançar les optimistes previsions que apunten a tancar 2018 amb un benefici net de 3.000 milions d'euros, el més alt de la seva història, i aquesta evolució es traslladarà al dividend.

Quant a l'evolució del sector energètic, Galán va subratllar que continuarà amb el seu procés de transformació, amb una descarbonització que conduirà a una major electrificació de l'economia i a un augment del 60% en el consum d'electricitat en els pròxims 20 anys, realitat que farà necessari el desenvolupament de més fonts de generació renovable i infraestructures de xarxa, «amb inversions a tot el món de 20 bilions d'euros fins a 2040».

En aquest escenari, el nou pla estratègic d'Iberdrola per al període 2018-2022 contempla incrementar les inversions fins a 32.000 milions d'euros als seus mercats principals: els Estats Units, Regne Unit, Europa Continental, Mèxic i Brasil. La meitat d'aquest desemborsament estarà destinat a xarxes de distribució i transport, mentre que un 37% serà per a energies renovables (eòlica, fotovoltaica i hidroelèctrica). Després d'aquestes inversions, la base d'actius regulats del grup aconseguirà al final del període els 40.000 milions d'euros, gairebé un 40% més, mentre que la potència instal·lada en energia renovable augmentarà un 24%, fins als 36.000 megawats, amb un increment en la capacitat d'emmagatzematge del 25%.

El president de l'elèctrica va assegurar que «ens trobem en la tercera gran revolució econòmica i social» i va considerar que, ara que Europa es troba en plena recuperació, cal seguir avançant i impulsant mesures per fomentar la industrialització, homogeneïtzar la legislació fiscal i principalment dotar-se d'un sistema energètic sostenible, segur i competitiu, amb marcs perceptibles i estables.

Galán no va esmentar les disparitats que manté amb la seva participada Siemens Gamesa, però arran d'una pregunta d'un dels accionistes va afirmar que seguiran demanant «transparència en la gestió de Gamesa» així com que «no s'usin els recursos de tots els accionistes en beneficis d'un només». Aquesta resposta obeeix al fet que Iberdrola considera que la gestió que realitza Siemens en Gamesa és la que executaria en una filial, per la qual cosa seria la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la que hauria d'intervenir, perquè una de les raons perquè la que alemanya es veia lliure de llançar una OPA sobre el 100% del fabricador basc d'aerogeneradors va ser que no es tractava d'una mera presa de control.

Quant a la postura del Ministeri d'Energia, contrari als tancaments de les centrals de carbó de Velilla (Palència) i Lada (Astúries), el president d'Iberdrola va afirmar que se sotmetran a la legislació, encara que va reiterar el seu compromís amb la descarbonització. Amb relació al tancament de la nuclear burgalesa de Garoña, no va voler pronunciar-se sobre si Iberdrola sol·licitarà la renovació dels permisos d'altres cinc centrals en les quals participa la companyia a Espanya i que compliran en pròxims anys.