Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana i País Basc, per aquest ordre, són les autonomies preferides pels espanyols per traslladar-se a treballar. Catalunya, a causa de la inestabilitat provocada pels independentistes, ha passat en un any del lloc tercer, amb un 42% de preferències, al vuitè lloc amb un 27% d'elecció, posant-se per darrere de comunitats com Cantàbria, Balears o Astúries. L'elecció de lloc d'ocupació ve condicionat per la magnitud de la ciutat, la concentració d'empreses, la possibilitat d'una oferta laboral més extensa, els serveis, l'accés a l'habitatge, el clima o la qualitat de vida.La multinacional britànica Hays, especialitzada en la selecció de personal, acaba de publicar la «Guia del Mercat Laboral 2018», on estableix els salaris bruts anuals mitjans en més de cent professions dels grans sectors econòmics de Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i València.

L'estudi reflecteix l'escassa mobilitat interna que es dona entre els professionals dins del país. En l'últim any, només el 29% dels treballadors espanyols va canviar de regió per qüestions de treball. Malgrat que el 71% no va canviar de regió per motius de treball durant l'últim any, un 65% afirma que sí que ho faria si trobés un projecte interessant. L'estadística indica també que els treballadors anadlusos (40%) encara dupliquen la mobilitat dels treballadors catalans (20%).

Pel que fa a les destinacions, l'informe remarca que continua la tendència a la baixa dels treballadors que contemplen la possibilitat d'emigrar per a treballar a l'estranger. Per primera vegada en els darrers quatre anys, ja no arriba a la meitat dels enquestats. El 2015 encara arribava al 62% i en el 2018 assoleix el 48%.

Estats Units encapçala la llista de països més atractius per desplaçar-se per treballr, mentre que el Regne Unit ha quedat relegat al segon lloc aquest any.

D'altra banda, l'estudi posa de manifest les importants diferències salarials segons la ciutat de destí. El document -del que en el gràfic adjunt s'aporta un extracte- detalla les distàncies salarials que es produeixen en una mateixa activitat. Per exemple, el director d'un call center guanya uns 41.500 euros, mentre que el teleoperador es queda en 12.750. En aquest cas, el segon percep el mateix a les cinc ciutats analitzades, mentre que el primer cobra el mateix a València i Sevilla, mentre que en les altres tres està per sobre dels 41.500.

Són cridaneres les diferències de sous en sectors com el comerç, la construcció o els despatxos d'advocats, així com els magres salaris dels administratius, els dependents del comerç o els empleats de la construcció.

Els professionals catalans, com és sabut, figuren entre els espanyols que tenen els millors salaris, com posen de manifest les successives enquestes de costos laborals que publica l'INE, però les bones xifres generals es corresponen també amb el que succeeix en pràcticament tots els oficis i, dins d'aquests, en totes les categories, especialment si la comparació es realitza amb Sevilla o Bilbao. Amb Madrid, el diferencial és molt menor i en moltes categories, la capital espanyola supera la capital catalana.