El 52% de les empreses espanyoles va pagar puntualment el primer trimestre de 2018, segons Informa (companyia filial de Cesce), un percentatge que experimenta la primera disminució des de 2015 i que se situa en el 52%, tres punts percentuals menys respecte al trimestre passat i un per sobre del mateix període de 2017. Segons l'estudi trimestral de pagaments que elabora la companyia, el percentatge s'eleva fins al 93% si s'inclouen les societats que van pagar amb fins a 30 dies de retard. Les empreses que es van retardar més de 120 dies constitueixen un 2,5% del total, davant del 3% del trimestre anterior.

Malgrat l'empitjorament en el percentatge de companyies que paguen en el termini acordat, no és així en el retard mitjà dels pagaments, que se situa en 12,32 dies, disminuint lleugerament en 0,20 dies en comparació amb el trimestre anterior.

Per comunitats autònomes, Madrid se situa per sobre de la mitjana, amb 14,70 dies, mentre que Catalunya està per sota, amb 11,06. La diferència entre la comunitat amb millor i pitjor comportament es retalla fins als 12,38 dies, des dels 18,08 del trimestre anterior. Navarra registra el retard mitjà de pagament més baix de l'estudi, amb 7,66 dies. Per darrere hi ha el País Basc (8,43 dies) i la Rioja (8,97 dies). Ceuta, la que més es retarda, registra 20,04 dies, seguida de les Canàries (18,81 dies), que experimenta l'augment més important des de fa un any.

Els sectors amb pitjor comportament durant aquest període van ser administració, amb 21,65 dies de retard -tot i que redueix aquest període en tres dies i mig des de fa un any-, seguit de l'hostaleria, amb 16,54 dies, i «altres serveis», amb 15,93 dies. A l'extrem oposat se situen educació (12,22 dies), agricultura (11,44 dies), comerç (11,10 dies), comunicacions (10,69 dies) i indústria (10,42 dies), els retards dels quals són inferiors a la mitjana estatal.

Les petites empreses són les que tenen una mitjana de retard més baixa, amb 10,60 dies (0,13 dies més que fa un any). Les mitjanes també incrementen el termini 0,25 dies fins als 12,64, mentre que les grans es queden en 14,65 jornades després de reduir 1,03 dies en un any. Les microempreses, per la seva banda, veuen créixer lleugerament el seu retard des de fa un any, fins als 13,18 dies.

En un altre ordre de coses, l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) va destacar que la meitat de les sancions que s'imposen a empreses alimentàries a Catalunya són per incomplir el termini de pagament, fet pel qual es posarà en marxa una campanya per intensificar el control en aquest àmbit.

El director de l'agència, Miguel Herrero, va presentar aquesta setmana el balanç de l'activitat que el 2017 va fer l'agència a Catalunya, així com les perspectives de futur, en roda de premsa durant el saló Alimentaria & Hostelco.

Així, va detallar que s'han fet 205 inspeccions d'ofici a Catalunya, el 6% del conjunt de l'Estat, i s'han proposat 80 sancions per a 28 empreses que ascendeixen a un import total de prop de 300.000 euros.

Herrero va destacar que aquestes sancions es poden correspondre o no amb inspeccions fetes dins del territori català, atès que es registren en funció d'on té la seu social l'empresa: «Pot ser que inspeccions que comencen a una altra comunitat autònoma acabin amb sancions aquí perquè és on l'empresa té la seu social, i a la inversa».

El problema de la distribució

El 90 per cent de l'import d'aquestes multes corresponen al sector de la distribució, fonamentalment majorista, sobretot del sector de les fruites i les hortalisses. En concordança, el principal sector sancionat és el de les fruites i hortalisses, seguit pel vitivinícola, el làctic i l'oleic.

Malgrat les sancions, Herrero va destacar la tendència positiva del sector oleic, que va apuntar que presenta un millor comportament a Catalunya que a altres comunitats autònomes, si bé en el global de la cadena alimentària la ràtio entre inspeccions i sancions és similar.

En el conjunt d'Espanya, AICA va efectuar el 2017 1.822 inspeccions d'ofici que van donar lloc a 573 sancions, que representen el 62% de la xifra total dels quatre últims anys d'activitat de l'agència, que puja a 922 sancions, per un import superior als 9,2 milions d'euros.