Les sensacions generalitzades no es dissipen fàcilment; al contrari, tendeixen a expandir-se. Una d'elles és la idea comuna que als rics i als poderosos els resulta massa senzill evadir impostos. Si això ha succeït amb freqüència en el context de la vella economia, l'efecte es multiplica en la nova, on les grans tecnològiques, a més de la innovació, han sabut desenvolupar les fórmules més creatives per no pagar el que deuen.

Per a les GAFA -l'acrònim que engloba Google, Amazon, Facebook i Apple- els impostos són només un inconvenient comercial, no la possibilitat de redistribuir els béns i els recursos que han generat, com ha dit Falciani. I que han generat, a més, per mitjà d'una competència deslleial dins del mercat. Principalment s'emporten tots els beneficis sense aportar gens. El paradigma capitalista planteja amb les grans tecnològiques una evolució encara més salvatge i allunyada de la realitat social.

Apple, per exemple, va mantenir durant anys un acord amb el Govern irlandès per pagar menys. Amazon va traslladar la seva base a Luxemburg per eludir la pressió fiscal d'altres països europeus. Steve Jobs, el gran ídol dels afeccionats a la tecnologia i cofundador de la primera d'aquestes companyies, espremia com a filosofia de vida la possibilitat de viure cada dia com si fos l'últim. A algú que es posa en aquesta tessitura no li fa falta la redistribució de la riquesa, realment desconeix en què consisteix. Apple es mou en les mateixes coordenades que el seu fundador: la llei de l'embut.

El que la Unió Europea reclama a les grans tecnològiques és el 3 per cent dels ingressos pels serveis online. Gens diferent del que ja cotitzen als Estats Units. Cristóbal Montoro ha anunciat que a Espanya l'impost es vincularà a les pensions que aquest any i el que ve suposaran una càrrega addicional per a l'Estat. Ja va sent hora que se'ls acabi la ganga.