Més igualtat laboral, millor ocupació, salaris més alts i pensions més dignes. Aquestes van ser algunes de les reivindicacions dels gironins i gironines que van sortir ahir al carrer per commemorar el primer de maig, un dia dedicat al col·lectiu laboral. Els manifestants tenien clar que una data és només una data i que la lluita per aconseguir totes aquestes fites havia de ser més continuada.
Així ho explicava la Yolanda Soria, assegurant que «s'ha de fer dia a dia perquè és imprescindible, no només per a nosaltres sinó també per a les pròximes generacions que pugen». Una opinió molt similar era la de l'Almudena González. «Nosaltres no només ens manifestem i reivindiquem l'1 de maig, sinó que ho hem de fer pràcticament cada dia de l'any perquè hi ha moltes coses que han de canviar». Entre aquestes coses la gironina destacava «uns salaris dignes que facilitin unes pensions dignes». «Des de la reforma laboral estem vivint un temps molt precari i això comporta tota una sèrie de conseqüències a mitjà i llarg termini», va explicar.
Josep Maria Vidal també va participar en la marxa amb l'argument que «diàriament ens estan arrabassant drets i el que volem és recuperar tot allò que hem perdut i aconseguir millorar la vida dels treballadors jubilats que, efectivament, cada vegada és pitjor». També va lamentar que a la concentració no hi hagués una representació massa significativa de joves, els quals segons la seva opinió haurien de venir també. «Estem aquí reivindicant el de sempre: uns salaris dignes, una repartició igual per a tothom i que els jubilats tinguin unes pensions dignes. Cada vegada pensem que està tot fet, però no; veiem que s'han de fer més coses», va dir.
No tots els participants eren de Girona capital, sinó que també en van venir d'altres punts de la província, com per exemple la Maria García, de Sant Pere Pescador. «Fa falta més gent per poder defensar encara més els drets dels treballadors, que s'estan perdent. Cal més reivindicació per continuar lluitant i no perdre el que fins ara ens ha costat tant d'aconseguir», va explicar just abans de començar a caminar des de la plaça Independència, el lloc d'inici de la manifestació del matí.
Els mateixos drets
Un dels punts on més es va incidir durant tota la jornada va ser precisament la igualtat entre homes i dones, també en el camp laboral. Una marea lila darrere de la capçalera va cridar amb força consignes com «Mateixa feina, mateix salari» o «Visca la lluita feminista», en el que moltes de les manifestants consideren encara un problema latent.
«Com a dona treballadora em costa molt conciliar la vida familiar amb la vida laboral», explicava Yolanda Soria, «no tinc un bon horari a la meva feina i he de deixar de fer hores per poder estar com a mare amb les meves dues filles i això és un dret que tenim».
També la Maria García es mostrava crítica amb la situació actual. «Tot el que l'home té, que també ho tingui la dona. No té per què cobrar més un cambrer que una dona de la neteja o qualsevol altra professió que, per categoria, li pertoqui cobrar el mateix. Sempre hem de demostrar que tenim la mateixa capacitat que els homes en el mateix espai de treball quan en realitat tots som iguals», lamentava.
