Correus pateix un desmantellament progressiu i constant, gairebé en silenci des de fa almenys cinc anys. Segons les dades del mateix Govern central, ha perdut 148 membres (el 17%) des de 2011 a les comarques gironines.

Per al diputat del PSC de Girona, Marc Lamuà, «és de vergonya que el Govern del Partit Popular hagi optat per actuar d'aquesta manera amb un dels serveis públics històrics de l'Estat» i reitera que Catalunya és un dels llocs on s'està aprofundint més en aquesta reducció de personal, on s'ha prescindit de més 1.600 treballadors.

Per al PSC, hi ha tres fronts oberts a partir dels quals es fa efectiu el desmantellament de correus: externalització de serveis, retallada de plantilla i tancament d'oficines. «Com en altres casos, sembla que pretenen utilitzar les retallades per tal de justificar que el servei no és competitiu i a partir de la devaluació que es produeixi anar procedint al tancament i venda peça a peça», explica Marc Lamuà.

El desmantellament de Correus està sent especialment intens a les zones rurals. De fet, les 311 estafetes tancades entre 2012 i 2016 corresponen a «oficines auxiliars», que són les que predominen als pobles, amb horaris més reduïts que a les capitals. «Atès que en l'àmbit postal no existeix la tipologia d'oficina rural, es recull la informació disponible sobre oficines auxiliars» en la resposta, assenyala el Govern.

En el cas de les comarques gironines s'ha passat de 18 oficines a 15, totes en l'any 2014, el que significa la desaparició del 16% dels serveis rurals gironins.

Les dades de Girona demostren que el desmantellament és generalitzat i que a les comarques gironines se situa en la mitjana.

Les xifres que han destapat les preguntes dels diputats socialistes revelen com les retallades més grans de personal s'han produït a Catalunya, Madrid i Andalusia, amb minvaments, respectivament, de 1.676, 1.416 i 1.294 carters. Aquestes reduccions d'entre el 13% i el 17% de la plantilla es veuen superades, no obstant això, pel 19% de Múrcia, Aragó i Castella i Lleó i el 18% de Navarra, La Rioja, comunitats localitzades en aquesta despoblada Espanya interior els pobles de la qual fa dècades que estan patint una constant pèrdua de serveis, tant públics com a privats.

Els tancaments es concentren a les províncies i comunitats de caràcter més rural: 14 de 57 a Aragó, que suposen una de cada quatre; set de 28 a Granada, que assumeix gairebé la meitat de les 16 clausurades a Andalusia, onze de 27 a Castella i Lleó (el 40%) i 25 de 121 a Castella-la Manxa, 28 de 67 a Tarragona i Lleida i tretze de 22, gairebé dos de cada tres, a Galícia.

En aquest sentit, el socialista Lamuà remarca que «aquesta actuació repercutirà de manera especialment dura en el medi rural, per tant tornen a ser els espais de les comarques més vulnerables els que rebran primer per aquesta actuació, on més costa mantenir els serveis públics per no crear situacions de desigualtat».

Vendes de patrimoni

Per altra banda, el govern de Mariano Rajoy està aprofitant per fer caixa amb aquest procés de desmantellament, en el qual la venda de 57 edificis en sis anys li ha generat ingressos per 21.792.148 euros. Correus va obtenir el 2017 amb la venda de nou edificis, que segons el Govern «ja no són necessaris per a l'activitat postal», un total de 10,6 milions d'euros, molt per sobre dels 800.000 euros de 2012, el milió de l'any següent, els 2,2 de 2014, els 5,5 de 2015 i els gairebé dos de l'exercici posterior, segons consta en una resposta a un parlamentari socialista.

Les principals operacions tancades el 2016 van ser les alienacions d'un edifici del centre de Sevilla (quatre milions d'euros), un altre de la plaça de l'Ensanche d'Irun (2,17) i un més de la plaça San Agustín de Logronyo, dos més.