L'exdirector bancari de Lleida acusat d'haver-se apropiat de 462.298,92 euros de tres clients de Catalunya Caixa, entre els anys 2008 i 2013, va reconèixer els fets. La fiscalia i l'acusació de Catalunya Caixa el consideren responsable d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte continuat d'apropiació indeguda i li demanen entre quatre i sis anys de presó i que torni aquests diners a Catalunya Caixa, ja que l'entitat els va abonar als clients afectats.

Segons la fiscalia, per una banda l'acusat manipulava les signatures de contractes financers de clients per extreure diners i per l'altre, en comptes de contractar productes bancaris a terminis, tal com li demanaven els clients, contractava fons d'inversió (amb més risc) amb la intenció de guanyar més diners i quedar-se la diferència. A més d'aquesta acusació, el representant legal de Bankinter, on l'acusat va treballar posteriorment, concretament entre el 2013 i el 2014, li reclama 645.000 euros més que s'hauria apropiat d'un centenar de clients més seguint les mateixes pràctiques.

L'acusat va intentar arribar a un acord amb els dos bancs per tornar els diners que presumptament va agafar però les entitats consideren que mai arribaria a pagar els diners que els deu.

L'acusat, per captar clients amb grans quantitats de diners, els oferia uns interessos superiors als establerts per l'entitat i el banc d'Espanya. Si per exemple, l'interès màxim que es podia oferir era del 2%, l'acusat els oferia un 0,5% addicional en un annex al contracte oficial. Aquest annex no duia el segell de l'entitat bancària ni estava autoritzat per ningú. L'acusat s'encarregava d'abonar el 0,5% de més promès al client a través de dues pràctiques. Per una banda, falsificava signatures de clients per treure diners del seus comptes i per l'altra, invertia els diners que clients li havien donat per contractar productes financers en contractar fons d'inversió que, en alguns casos li proporcionaven més diners però en d'altres, en perdia.