Carlos Tusquets (Barcelona, 1951) té darrere seu una extensa trajectòria vinculada a la burgesia catalana. Va crear el 1983 Fibanc, que el 2004 va ser adquirit pel Mediolanum, cofundat per l'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi. Cosí de l'arquitecte Óscar Tusquets i de l'escriptora i editora Esther Tusquets, va ser tresorer del Barça i assessor d'Artur Mas i conserva la presidència a Espanya de Banc Mediolanum, una entitat que no exigeix un mínim d'inversió per ser client, encara que el seu usuari mitjà és una família amb uns 100.000 euros.

Novament aflora el fantasma de la inviabilitat del sistema de pensions. Està buscant negoci la banca o és que el neoliberalisme s'està rearmant?

El que està clar és que el sistema de pensions no és sostenible. A Espanya no s'han fet els canvis que s'han fet a altres països del nostre entorn. Primer, per dir la veritat als ciutadans i enviar la famosa carta, com va prometre el Govern, dient-los el que cobraran quan es jubilin. No s'ha enviat perquè no s'atreveixen a dir la veritat i la veritat és que la taxa de substitució -percentatge de l'últim salari que es cobra com a pensió- està en el 75 % i d'aquí a 20 anys s'haurà menjat dues terceres parts d'això i estarà al 27 o el 28 %. La piràmide de la població s'ha invertit. La base és més petita i creix la part de dalt, on hi ha els que reben les prestacions. Qui sàpiga sumar sap que això és impossible de mantenir. Com que s'ha utilitzat l'assumpte de les pensions públiques com a arma electoral i cada quatre dies hi ha eleccions, els governs no s'atreveixen a dir la veritat. Som l'únic país que no ha enviat la carta. Als altres països també s'han fet coses per afavorir o bé que es complementi la pensió tractant fiscalment millor les aportacions a plans privats o bé, com a Anglaterra, traslladant part del salari a un pla de pensions.

Als plans de pensions privats, si no hi ha un cert volum, la rendibilitat és molt petita.

La rendibilitat no té res a veure amb el volum. Cal veure com un fons està invertint els diners. Si inverteix en renda fixa a curt termini no tindrà rendibilitat, si ho fa a la borsa mundial, sí. No depèn de la quantitat que tu estalvies, perquè va dins d'un fons d'inversió que és més gran i pot diversificar a totes les borses del món. Està clar que el món sempre creix a llarg termini.

Sabadell i CaixaBank

Per tenir seguretat jurídica per als nostres clients. Per què València? Perquè València significa per a Mediolanum prop del 30 % del seu negoci. Juntament amb Catalunya és la zona més important.

No va haver-hi fuga de dipòsits, per tant.

No. Ha estat un problema de seguretat jurídica, de no quedar-te fora del sistema monetari europeu, de l'euro. Per tranquil·litzar els clients.

Costa creure que la clientela de la banca privada no estigués informada que no passava res.

Efectivament, no passava res. Què pot succeir en una qüestió tan delicada com les finances, que consisteixen en la confiança? Que, encara que no sigui veritat, una remor pot generar una preocupació i no pots atendre de cop tot tothom. Val més actuar ràpid i posar-te la bena abans que la ferida. Qui podia sentir-se més molest? Potser el client de Catalunya i molts d'ells ens van demanar fer comptes mirall a altres llocs, fins i tot gent que anava amb el llacet groc. És clar, el primer era la seguretat de la seva pròpia butxaca. Val més actuar ràpidament.

Per què València, al marge del negoci financer?

És la zona més important que tenim al costat de Catalunya. Segurament, perquè l'equip que tenim a València és molt bo.

Quines conseqüències ha tingut aquella decisió? Ha augmentat el seu negoci a la Comunitat Valenciana, s'ha reduït a Catalunya?

No s'ha reduït a Catalunya i ha augmentat significativament a la Comunitat Valenciana.

És irreversible el canvi de seu?

No sé què passarà en el futur, però de moment estem bé així.