Encara que el terme Real Estate pugui sonar molt cool, la seva utilització més comú actualment és com a sinònim d'inversió immobiliària. És a dir, el negoci del «totxo» de tota la vida, que consisteix en una cosa tan senzilla com intentar obtenir rendibilitats amb els immobles, ja sigui comprant i venent o mitjançant el lloguer de propietats adquirides. Ve a ser el clàssic concepte d'invertir en béns arrels, una tendència que sempre ha tingut adeptes dins el món de les inversions.
Però en realitat, el concepte Real Estate deriva de les Real Estate Investment Trusts (REIT), uns vehicles d'inversió immobiliària que van néixer als Estats Units i que en essència són una cosa molt semblant al que a Espanya coneixem com les Socimi (Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió Immobiliària) que són empreses l'activitat principal de les quals és l'adquisició, promoció i rehabilitació d'actius immobiliaris per al seu arrendament, bé directament o bé a través de participacions en el capital d'altres Socimi.
En aquesta accepció molt més tècnica, els Real Estate són fons d'inversió immobiliària que generen els seus beneficis bé per les quotes de lloguer de les propietats en què s'inverteix, bé pels interessos que generen immobles hipotecats, o una combinació d'ambdues tipologies d'immobles.
Dins de l'àmplia varietat d'immobles als quals un inversor en Real Estate pot tenir accés, sens dubte els immobles residencials són els més propers pel coneixement que la majoria de persones tenim d'aquest sector i, per tant, per la facilitat d'interpretació dels preus i els moments a l'hora d'invertir.
No obstant això, hi ha tot un ventall de possibilitats tant a nivell de tipologia d'immoble (locals, oficines, centres comercials, etc...) com d'estratègia d'inversió dins del que es considera com a Real Estate, fent d'aquest món un territori complex per a l'inversor que no té un coneixement exacte dels principis que regeixen el seu comportament.
