12 de maig de 2018
12.05.2018

El text oficiós de la PAC post-2020

12.05.2018 | 06:52

om era d'esperar, des dels serveis tècnics de la Comissió Europea (CE) s'han filtrat ja (de forma interessada?) els primers textos sobre l'esborrany de proposta de la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) post-2020. Els textos, que segueixen en bona part el guió base de la comunicació sobre El futur de l'agricultura i l'alimentació a la UE, destaquen en alguns aspectes ja anunciats, com l'establiment d'un límit màxim d'ajuda per explotació beneficiària, tenint en compte l'ocupació fixa o temporal (salaris i costos fiscals/socials), així com l'estimació dels costos de les persones que, realitzant tasques en la mateixa sense rebre un salari per això, participin dels seus resultats econòmics, com pot ser la mà d'obra familiar.

Aquest límit s'estableix en l'esborrany inicial en 60.000 euros per explotació, encara que la xifra és només indicativa i podria variar cap amunt, cap avall o fins i tot desaparèixer del text final, com va passar ja en les anteriors reformes de la PAC, en les quals es va proposar aquesta mesura per fomentar un repartiment més equitatiu de les ajudes comunitàries. La proposta inclou la figura de l'anomenat «agricultor genuí», la traducció més pròpia seria la d'«agricultor (o ramader) professional», tenint en compte el grau de subsidiarietat que deixa la CE, que cada Estat membre haurà de definir i acotar, segons les característiques del seu sector agrari, de la importància dels ingressos sobre el total d'ingressos totals del benefici. Sense poder ser excloent, tindria caràcter prioritari per poder accedir a determinades ajudes. Així mateix, com també es va establir a la Comunicació, els Estats membres tindran la possibilitat de realitzar transvasaments entre el primer (pagaments directes i mercats) i el segon pilar (suport a Desenvolupament Rural) o, al contrari. L'esborrany de text preveu que totes les mesures de suport s'han de recollir en Plans Estratègics Nacionals, elaborats per cada Estat membre, per a tot el període 2021-2027, per tal de complir amb els objectius que marcarà la pròpia CE. Per tant, aquests ajuts tindrien un component finalista i la seva concessió vindria lligada o justificada al compliment de determinats objectius. En aquest sentit, desenvolupa el principi de subsidiarietat, deixant que els estats membres elaborin el seu pla de mesures de suport, en virtut d'un «menú» comunitari, encara que mantenint el caràcter «comú» de l'esmentat règim i orientant aquestes mesures al compliment dels objectius prioritaris previstos.

A casa nostra aquests plans estratègics podrien tenir la dificultat afegida de les competències territorials o autonòmiques, amb el risc d'arribar a tenir 17 plans estratègics, amb criteris i ajudes diferents. El Pla Estratègic ha d'analitzar la situació del sector agrari i establir les mesures concretes per tal d'assolir una sèrie d'objectius comuns, establerts per la CE. Aquests objectius es distribueixen en tres blocs: 1. Econòmics, rendes, competitivitat i cadena de valor; 2. Mediambientals. Canvi climàtic, medi ambient i paisatge i 3. Socials. Relleu generacional, àrees rurals i alimentació i salut.

En l'àmbit de la UE es fixaran fins a un centenar d'indicadors, que permetran conèixer el nivell de compliment dels objectius. L'esborrany de text estableix ajudes PAC de caràcter obligatori i ajudes voluntàries. El règim de suport contempla pagaments desacoblats i per superfície, incloent també el manteniment d'un pagament bàsic, d'un suplement d'ajuda a joves, complementari al pagament bàsic, com fins ara, però deixant llibertat als estats perquè fixin les seves condicions. Amb caràcter voluntari es proposa un Programa Eco, que és una espècie de pagament «verd» per hectàrea, lligat a actuacions més enllà de la condicionalitat bàsica per afavorir la lluita contra el canvi climàtic i la defensa del medi ambient (biodiversitat) i al qual , en principi, només podrien acollir-se els agricultors i ramaders «genuïns». A aquestes ajudes acoblades, com ja passa en la PAC actual, es podrien destinar un 10% del total d'ajudes PAC, més un 3% addicional en el cas dels cultius proteics. A les mateixes, en principi, només podrien acollir-se els agricultors i ramaders «genuïns». Així mateix, s'evolucionaria cap a una mena de condicionalitat reforçada per al pagament de les ajudes, en la qual es tindria més en compte tot el relacionat amb la major o menor contribució de les produccions agràries a la lluita contra el canvi climàtic, reducció de les emissions contaminants o salvaguarda de la biodiversitat.

Els estats hauran de posar en marxa de forma obligatòria un sistema d'assessorament per als agricultors. A més de mantenir les actuals mesures en els programes operatius de planificació de la producció i adaptació de la demanda, reducció de costos i estabilització de preus, l'esborrany de text inclou com a prioritats de finançament de les inversions mesures com estalvi d'aigua i d'energia, ús d'envasos ecològics i reducció de residus. El dimarts 29 de maig podria donar-se a conèixer per part de la Comissió la proposta oficial de reforma de la PAC. La ministra Isabel García Tejerina, no ha volgut entrar a valorar l'esborrany, «perquè no deixa de ser això, una idea, i posicionar-se sobre un esborrany no és adequat perquè després ens podem trobar amb que la proposta de la Comissió Europea sigui una altra», però sí que reconeix que la proposta conté «elements positius, com que l'agricultor sigui l'eix de la PAC, que els pagaments directes tinguin una importància, que es considerin les ajudes acoblades o, que els joves hi estiguin presents».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook