21 de maig de 2018
21.05.2018

Un jutjat de Girona obliga el Popular a tornar una inversió en subordinades

La sentència judicial, que és ferma, considera que els clients, un matrimoni octogenari, no van ser suficientment informats per l'entitat · El banc va admetre que ni tan sols coneixien la dona

24.05.2018 | 07:06
El Popular va ser intervingut i el deute va perdre el seu valor.

Els hereus d'un matrimoni octogenari de Girona, ja mort, recuperaran la inversió dels seus pares en deute subordinat del Banco Popular, després que un jutjat ha anul·lat la subscripció de 80 obligacions subordinades del Banco Popular per un import de 80.000 euros, emeses l'any 2011. La sentència, dictada per la magistrada Olga Bautista, titular del jutjat número 2 de Girona, és ferma.

L'entitat bancària, que també ha estat condemnada a pagar les costes, ha renunciat a presentar una apel·lació. És la primera sentència d'un jutjat gironí contra productes del Banco Popular després de la intervenció d'aquesta entitat el juny de 2017 i una de les primeres fermes de tot l'Estat.

La jutgessa rebutja les pretensions de la part demandada que al·legava «caducitat de l'acció exercitada i, com a motius de fons, el perfil inversor dels contractants, la inexistència de tasques d'assessorament i l'eficaç informació del producte que s'adquiria». La sentència del jutjat número 2 de Girona admet que «no consta que fossin convenientment informats els clients no professionals, desconeixedors dels drets i les obligacions respecte de l'entitat emissora».

La magistrada també sosté: «Que el client hagi posat la seva firma al final dels documents no ens pot portar de manera automàtica a concloure que van contractar amb una suficient informació».

En el judici, l'empleada del banc que va comercialitzar el producte va admetre que ni tan sols coneixia personalment la dona del matrimoni al qual havia col·locat les 80 participacions de deute subordinat. També que desconeixia el nivell d'estudis d'ambdues persones, «la qual cosa impedeix donar per vàlid el suposat perfil d'inversors d'unes persones que en el moment de la contractació tenien més de 80 anys». Concretament, 86 i 84 anys.

El banc només havia realitzat un test al marit i constava que el seu perfil inversor tan sols estava capacitat per a «productes no complexos», com va demostrar l'advocat de la part demandant, Josep Maria Fíguls.

El deute subordinat és un producte amb el qual l'entitat financera va intentar guanyar liquiditat en la pitjor fase de la crisi. El Popular, però, va acabar en mans del Banco Santander pel preu simbòlic d'un euro. Aquesta operació va deixar sense valor les accions del banc provocant un terratrèmol entre els petits inversors que veien com perdien tots els diners col·locats en diferents productes de l'entitat, com el deute subordinat, considerat altament complex.

Aquest producte, argumenta la magistrada Olga Bautista, és considerat «juntament amb la participació preferent, com un híbrid de capital i genera una vinculació jurídica continuada entre el seu titular i l'emissor, que només s'extingeix quan el titular procedeix a la seva venda o l'emissor els amortitza».

Després de la intervenció, el Banco Santander ha intentat compensar els clients que havien perdut els seus estalvis amb productes altament complexos amb un bo que comportava una quitança dels interessos ja percebuts. El client, però, hauria d'esperar almenys set anys per recuperar tota la inversió.

Durant aquest període rebrien només un 1% anual. Aquells que no volguessin esperar els set anys, podrien vendre el bo en el mercat espanyol de deute, però previsiblement per una quantitat sensiblement inferior a la invertida. En els darrers mesos, algun jutjat ja ha començat a donar la raó a aquells clients particulars, generalment persones d'edat avançada, que van preferir presentar una demanda contra el Banco Popular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook