Els espanyols procedents de famílies amb baixos ingressos podrien trigar fins a quatre generacions a aconseguir el nivell d'ingressos mitjà. Així ho ha constatat l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el seu informe Un ascensor social avariat? Com promoure la mobilitat, que aprofundeix en les oportunitats dels ciutadans de diferents països del món d'ascendir en l'escala social i econòmica.
En aquest sentit, l'informe ha destacat, de forma general en tots els països que conformen l'OCDE, que l'«ascensor social» està «avariat» doncs, mentre les persones que provenen de famílies que es troben en el més alt del nivell d'ingressos romandran al capdamunt, la gent amb menys ingressos ha de lluitar per ascendir fins a un nivell de renda mitjà.
En el cas de les persones a la zona intermèdia d'aquest rànquing social, aquesta posició s'enfronta a un major risc de caure a la zona d'ingressos baixos i fins i tot pobresa que d'ascendir cap als nivells més alts.
Segons l'OCDE, això comporta unes conseqüències econòmiques, socials i polítiques «nocives» doncs suposa que molt del talent registrat en els nivells inferiors d'aquesta escala es malgasta, la qual cosa es tradueix en una pèrdua d'oportunitats de creixement econòmic. Així mateix, aquesta situació redueix la satisfacció, benestar i cohesió social dels ciutadans.
En concret, en el cas espanyol, l'OCDE assegura que hi ha una idea estesa que les fortunes i avantatges dels pares juguen un paper fonamental en la vida de les properes generacions perquè un 53% dels enquestats va assenyalar que l'educació donada pels pares és un tret «important» per a la vida dels seus descendents. Aquesta percepció es mostra a Espanya de forma més acusada que en altres països i registra el segon nivell més alt entre els països de l'OCDE.
