Els joves gironins que han marxat a l'estranger a la recerca d'un futur millor pràcticament s'han multiplicat per tres en deu anys. Segons recull un informe de la UGT, mentre que al 2007 hi havia 2.211 gironins d'entre 15 i 34 anys que vivien en un altre país, aquest 2018 la xifra ja se situa en 6.258. Això fa que, en comparació amb la resta de Catalunya, les comarques gironines siguin el territori que ha vist marxar més joves d'ençà que va començar la crisi. El sindicat assegura que la majoria dels casos es deuen a un clar «exili laboral» i critica que a la demarcació la sortida de la crisi s'hagi fet també «a costa d'expulsar talent i treballadors joves».
A l'hora de buscar feina en un altre país, gran part dels joves gironins opten per fer-ho a França, Alemanya i el Regne Unit. De l'estadística en destaca, però, que gairebé mig miler han anat a establir-se a Suïssa.
L'informe 'Joves emigrants: el repte gironí', que ha elaborat el sindicat UGT, posa xifres a un «èxode juvenil» que d'ençà de l'inici de la crisi s'ha fet «patent» arreu de Catalunya. Però que a la demarcació encara més, perquè percentualment, Girona és el territori que ha vist marxar més joves d'entre 15 i 34 anys al llarg de la darrera dècada.
En concret, d'ençà del 2007 i fins ara, la xifra s'ha multiplicat pràcticament per tres. Si a l'inici de la crisi hi havia 2.211 joves gironins vivint a l'estranger, aquest 2018 ja n'hi ha 6.258. És a dir, 4.047 més. Traslladat en percentatges, això suposa un increment del 183%. Bastant per sobre dels que han viscut Tarragona (124%) i Barcelona (117%), i clarament superior al què ha registrat Lleida (45%).
El sindicat UGT parla clarament «d'exili laboral», perquè assegura que al darrere de la majoria dels casos hi ha joves que opten per anar a buscar feina a fora. «És un exili que també es fa maleta en mà, però amb bitllets de Ryanair», precisa el secretari general del sindicat a les comarques gironines, Xavier Casas.
Pel què fa a destins, l'informe recull que molts d'aquests joves han optat per marxar a França (1.322), a Alemanya (727) o al Regne Unit (552). Al quart lloc de la llista, però, s'hi situa un país que no és de la Unió Europea: Suïssa (on 465 joves gironins s'hi han establert al llarg de la darrera dècada).
Casas explica que, tot i que a priori això pot sobtar, el país alpí «té unes condicions laborals molt bones» -sobretot, amb els sous- i que «tampoc és tan llunyà».«A més, té la seva lògica perquè a Suïssa hi ha facilitats amb els idiomes que s'hi parlen», concreta el secretari general. Per darrere d'aquest, altres destins que concentren part de «l'exili laboral», precisa el secretari general, són Bèlgica, l'Argentina o els Estats Units.
«Fuga de talent»
El sindicat critica que, quan es parla de la sortida de la crisi, aquestes dades no es tinguin en compte. «És evident que la situació a la demarcació ha millorat a costa d'expulsar treballadors joves; i això també suposa que s'estigui creant un buit generacional i hi hagi fuga de talent», assegura Xavier Casas.
Per la seva banda, Cristina Domènech, la secretària d'organització d'Avalot (la branca jove de la UGT), subratlla que els joves que es queden al territori cada cop es veuen més abocats a engruixir «una nova classe social basada en la precarietat».«Parlem de salaris baixos, de contractes temporals la meitat dels quals són de menys d'un mes i d'impossibilitat de poder-se emancipar», concreta.
Domènech també precisa que, al territori, el percentatge de joves que han marxat a l'estranger «s'ha incrementat espectacularment» al llarg de la darrera dècada. De fet, si es tenen en compte totes les franges d'edat, els gironins d'entre 15 i 34 anys que viuen a fora «ja suposen un de cada quatre» del total (6.258 davant 25.565).
