07 de juliol de 2018
07.07.2018
ÚLTIMA HORA
Abatut a trets el terrorista d'Estrasburg

«Xylella fastidiosa»

07.07.2018 | 00:49

En els últims mesos, en cercles relacionats directament amb l'agricultura, especialment amb la producció de fruita seca (ametllers i oliveres) es parla sistemàticament d'una greu malaltia, es tracta de la Xylella fastidiosa. No sé per què però personalment quan penso en la Xylella em ve al cap la fil·loxera i els efectes que aquesta plaga va tenir fa més d'un segle. Repeteixo que són casos diferents que afecten cultius diferents, encara que la vinya no es lliuraria d'un atac de la Xylella, deu ser per la perillositat i la rapidesa amb la qual aquesta es pot expandir i ho va fer aquella fa un segle. El dia 30 de juny va fer un any que sentíem parlar de la Xylella per primera vegada a l'Estat, vull dir es va reconèixer el primer cas, des d'aleshores tinc al cap que no hi ha hagut un dia que no s'hagi parlat d'ella. Amb aquest motiu em sembla convenient fer un comentari orientat no per als productors que estan d'ungles amb ella sinó per als que no hi tenen cap relació però que em sembla convenient tenir-ne un lleuger coneixement. La Xylella fastidiosa és un bacteri amb un enorme potencial patogen sobre gran nombre de plantes. Provoca diverses malalties d'importància econòmica, principalment en cultius llenyosos com vinyes, cítrics, diversos fruiters de pinyol, cafè i ornamentals. L'àrea de distribució de la Xylella es restringeix al continent americà però abasta un ampli rang de latituds, que va des de Canadà, al nord, fins a Argentina, al sud, passant pels Estats Units, Mèxic, Costa Rica, Veneçuela , el Brasil i el Paraguai. La seva distribució pel continent no és, però, homogènia. En algunes zones el bacteri està tan estès que no és possible erradicar-lo. En altres, però, hi ha restriccions ambientals encara per definir que fan que el bacteri no mostri tendència a expandir-se. A Europa ha vingut per quedar-se, a Itàlia fa més de quatre anys que hi és i que hi estan lluitant en contra, a França i a Espanya també la tenim. X. fastidiosa envaeix el xilema de la planta hoste. La seva multiplicació a l'interior dels vasos pot portar a l'obstrucció del flux de saba bruta, principalment aigua i sals minerals. Els símptomes varien d'uns hostes a uns altres. En alguns es corresponen amb els símptomes típics d'estrès hídric: pansiment o decaïment generalitzat i, en casos més aguts, la seca de fulles i branques, i finalment la mort de tota la planta. Els símptomes es corresponen més als provocats per certes deficiències de minerals, com clorosi internervial o clapejat en fulls. X. fastidiosa compta amb més de 100 plantes hostes diferents. En moltes d'elles no provoca danys aparents, i poden actuar com a reservoris del bacteri. Els principals cultius afectats són llenyosos, i entre ells destaquen ametller, presseguer, olivera, vinya, cítrics, cafè i baladre, encara que molts altres són també susceptibles en diferent mesura, entre ells perera, prunera, alvocat, nabiu, i diferents arbres ornamentals com plàtan d'ombra, roures, oms, aurons, liquidàmbar, etc.

X. fastidiosa es transmet de forma natural d'unes plantes a altres amb l'ajuda d'insectes vectors, principalment cicadèl·lids i cercópids, hemípters xucladors que s'alimenten del xilema. L'especificitat entre el bacteri i el vector sol ser molt baixa, de manera que pràcticament qualsevol mena de cicadeli o cercòpid pot ser vector potencial del bacteri. Els vectors, però, només actuen com a dispersors eficients a curta distància. El principal risc d'entrada del bacteri en altres continents és avui dia el comerç i transport de material vegetal infectat. Per les seves condicions climàtiques, les àrees que presenten un major risc potencial per a l'expansió d'aquest bacteri a Europa són les regions productores de vinya i cítrics del sud, principalment la península Ibèrica, Itàlia i Grècia. La principal mesura de control fitosanitari ha de ser extremar les precaucions pel que fa al comerç del material vegetal sensible i especialment el procedent de zones amb presència del bacteri. Aquest material vegetal ha de procedir sempre de productors oficialment autoritzats i amb passaport fitosanitari, si s'escau. En qualsevol cas, és fonamental comunicar immediatament a les autoritats de sanitat vegetal qualsevol sospita de la presència d'aquest bacteri a la nostra comunitat. Un cop detectat un focus al camp, els tractaments químics contra el bacteri o els seus vectors no solen ser efectius. En aquests casos és necessària l'eliminació dels arbres afectats i la vegetació silvestre circumdant que pugui actuar com a hoste del bacteri, així com establir un programa de vigilància en anys successius per intentar evitar el rebrot de la malaltia. El 30 de juny de 2018 es complia un any des que vam tenir coneixement a través dels mitjans de comunicació que la Xylella havia arribat a la Península per la vall de Guadalest. No deixa de ser sorprenent que la UE no va detectar la presència de Xylella a les importacions vegetals fins a un any després de l'entrada del bacteri en territori europeu. No obstant això, i sorprenentment, només va ser a partir de 2014 quan les dades de la Comissió Europea van començar a reflectir casos de Xylella interceptats en partides de plantes importades, però cap consignen les estadístiques oficials entre 2005 –any en què va començar a funcionar aquest sistema estadístic sobre sanitat vegetal– i 2013, any en què va aparèixer la malaltia a Itàlia. El mal ja està fet i tractant-se d'una malaltia de difícil tractament que se sol aconsellar / practicar és l'amputació de l'òrgan afectat, en el cas de plantes fruiters s'amputa (arrenca i crema) tota la parcel·la afectada i una superfície propera. Per la qual cosa és recomanable estar al corrent del que passi al nostre voltant. Ja es disposa de càmeres aèries que detecten oliveres malaltes per Xylella fastidiosa en estat asimptomàtic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit