Els criteris de selecció estan canviant, i les empreses, que anteriorment reclutaven els seus futurs treballadors, basant-se en excel·lents expedients acadèmics, formacions, màsters, postgraus i cursos complementaris d'especialització, han patit les conseqüències d'aquest tipus de captació: sovint es troben amb treballadors que compleixen amb seva feina, però egocèntrics, poc col·laboradors o gens disposats a treballar en equip, s'han adonat que un bon resultat acadèmic no sempre és una garantia d'un bon acompliment global dels candidats en el lloc de treball.

Cada vegada més, l'ambient de treball comença a ser una variable significativa a tenir en compte, no només en termes de rendiment o productivitat, sinó també com a factor influent en el grau de satisfacció. I és que el clima laboral, quan és sa, es converteix en un sou emocional tan vàlid com l'econòmic.

L'objectiu principal de la selecció del personal és buscar el candidat idoni per a l'empresa i això implica una doble vessant, que sàpiga fer la seva feina, és a dir, que tingui els coneixements i la formació necessàris per exercir la tasca, però també, que encaixi en l'organització, que tingui competències personals com habilitats socials, empatia, assertivitat... com a complement a les primeres. I es que estudis recents demostren que el 80% dels conflictes de les empreses actuals es produeixen per problemes de comunicació.

Mentre que la majoria dels treballadors no donen en absolut problemes, es porten bé amb els altres i fan la seva feina eficientment, els «treballadors conflictius» trenquen el ritme de treball, fan difícil la comunicació entre tots, incomoden altres companys i superiors o simplement resisteixen de manera passiva. Tenen un problema crònic de posar reclamacions o queixes absolutament per tot i expressar punts de vista negatius.

El treballador conflictiu, és el que diu sempre «sí» i fa el que vol o el que sempre diu «no» per sistema, el que no accepta l'autoritat, el que no vol assumir responsabilitats, el que sempre té una excusa preparada, el que sempre troba un motiu per faltar a la feina o no arribar-hi a l'hora, el qual només creu que té drets i que tot li pertany, però no està disposat a donar res de la seva part; el que té actituds arrogants, presumptuoses, superbes, impertinents i comportaments que tracten de desprestigiar o desacreditar els seus companys i superiors...

Personalment penso que algú que només fabrica problemes, que amb la seva actitud negativa mina la moral de tot el grup, difícilment és reciclable. Per lleialtat a treballadors de l'empresa que actuen correctament, que volen treballar en un entorn positiu, amb bon ambient i a més col·laboren en això, els caps han d'atrevir-se a actuar decididament davant d'aquests personatges, i tots hem de donar-los suport, perquè així ho facin. Pel benestar i el futur de la majoria cal animar-los perquè no s'ensorrin, ni permetin que aquests treballadors inapropiats, els influeixin negativament, en la seva capacitat de lideratge, allunyant-los d'un estil de direcció òptim.

En el context actual, les empreses han de ser «intel·ligents», àgils i disposades al canvi continu, i els seus membres han d'acompanyar-les en aquest procés.