14 de juliol de 2018
14.07.2018

La històrica aigua de Vilajuïga torna a brollar

La centenària marca inicia ara un nova etapa de la mà de Grifols, per rellançar la companyia i reprendre l'activitat · S'han invertit uns 5,5 milions d'euros per la remodelació, modernització i restauració de les instal·lacions i la renovació de la imatge

14.07.2018 | 01:10
La històrica aigua de Vilajuïga torna a brollar

El festival de Peralada ha estat el marc escollit per Grifols, companyia global de referència en l'àmbit de la salut, per presentar la nova imatge de la centenària aigua de Vilajuïga. Amb aquest acte, Vilajuïga inicia oficialment una nova era que ha comptat amb una inversió de 5,5 milions d'euros destinats a la remodelació, modernització i restauració integral de les seves instal·lacions, tant en l'aspecteindustrial com arquitectònic, així com la renovació de la imatge corporativa, sempre fidel al seu llegat històric, a la seva personalitat única i als seus orígens.

Aquest ferm posicionament queda ben palès en la nova ampolla, caracteritzada per una atrevida asimetria que la fa tan única com l'aigua que conté i que vol retre homenatge un territori modelat per la tramuntana i esculpit per la pluja i l'erosió del pas del temps, com és l'Empordà. Per aquesta delicada tasca, Vilajuïga ha comptat amb l'estudi MOS per al disseny de la nova ampolla i la marca, i ha confiat a l'agència Larsson-Duprez l'enfoc estratègic i creatiu.

Les bombolles carbòniques naturals de Vilajuïga són més fines i més nombroses que les d'una aigua amb diòxid de carboni (CO2) afegit. És per això que l'aigua 'amb agulla' de Vilajuïga ofereix uns punts subtils de gas que la fan molt delicada en boca. Els estrats geològics locals aporten diferents minerals que són els que donen a Vilajuïga les seves característiques i sabor tan exclusius. Des del 1904 les seves propietats converteixen l'aigua de Vilajuïga en un bé únic i escàs i, per tant, apreciada per qui valora el seu caràcter exclusiu. El prestigiós farmacèutic Dr. B. Oliver i Rodés va realitzar la primera anàlisi de l'aigua i va confirmar moltes de les coses que els vilajuïencs ja afirmaven: "Les aigües de Vilajuïga són aigües naturals medicinals".

Una tradició de fa més de 100 anys que neix al cor de la Costa Brava

Tot va començar a principis del segle XX a Vilajuïga, on un pou aparentment modest proveïa d'una aigua singular als seus veïns. Va ser Ramon Margineda que va engrescar sis famílies de l'entorn per constituir Aigües de Vilajuïga. El 15 de juliol de 1904 va ser declarada aigua mineromedicinal i la companyia va començar a donar a conèixer el seu sabor i personalitat única per Girona, Barcelona, Andorra i, més tard, per gairebé tot el territori Català.

La llegenda de les bombolles singulars de Vilajuïga continua viva cent anys més tard, on al cor del Parc Natural del Cap de Creus s'embotella novament una de les aigües amb carbònic natural més apreciades del món. La companyia segueix fidel al territori i la seva història, tot respectant l'entorn i el seu origen i fomentant la cohesió del poble que li dona nom. De fet, en aquesta nova etapa, Vilajuïga ha projectat també la renovació de les seves instal·lacions, amb una proposta de millora integral i cohesió de tot el conjunt arquitectònic.

En l'actualitat, la producció continua sent respectuosa i limitada, ja que es tracta d'un recurs natural limitat. El procés d'embotellament també incorpora innovacions que cerquen la reducció de l'impacte industrial en el medi.

Diuen que només arribar a Port Lligat a passar l'estiu, una de les primeres coses que feia Salvador Dalí era una comanda d'aigua de Vilajuïga. De fet, el geni empordanès sabia perfectament quina aigua escollir: el periodista Emili Casademont publicava l'any 1977 que Dalí considerava que l'aigua de Vilajuïga era «única; amb un sabor deliciós».

Anys més tard era Ferran Adrià qui decidia acompanyar les creacions d'elBulli amb l'aigua de Vilajuïga: «la natura, per si mateixa, ha elaborat una beguda meravellosa i amb ànima pròpia. Vilajuïga és una creació emocionant que les persones, per nosaltres mateixes, no som capaces de recrear».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook