La formació bruta de capital fix de les empreses espanyoles va començar a recuperar-se a partir de l'any 2014, coincidint amb la sortida de la crisi econòmica, però encara no aconsegueix els nivells anteriors a la recessió, segons destaca el Banc d'Espanya en un article titulat 'La inversió i el finançament de les empreses no financeres espanyoles'.

L'autoritat monetària, que pren la informació provinent de la Central de Balanços i que conté al seu torn dades dels comptes anuals d'unes 600.000 empreses, indica que la inversió productiva de les empreses espanyoles hauria crescut entre 2000 i 2007, en termes nominals, a un ritme mitjà d'aproximadament el 10% anual.

El Banc d'Espanya apunta que a partir d'aquest any, amb l'inici de la crisi, aquesta tendència expansiva es va truncar, registrant-se taxes negatives tant en 2008 com, especialment, en 2009, sent aquestes posteriorment nul·les o lleugerament positives fins a 2013.

A partir d'aquest any, abunda l'organisme, en un context de recuperació econòmica, les taxes anuals d'avanç de la inversió productiva haurien retornat a increments compresos entre el 5% i el 10%, si bé en 2016 encara no s'havien recuperat els nivells existents abans del començament de la crisi.

El detall per grandària d'empreses mostra que durant la crisi la inversió de les pimes es va contreure en major mesura que la realitzada per les grans empreses, mentre que, per contra, a partir de 2014 es va recuperar de forma «més intensa».

«L'anàlisi dels determinants de la inversió posa de manifest que la fortalesa de la posició financera i la rendibilitat estan positivament relacionades amb la decisió d'inversió empresarial, especialment durant el període posterior a la crisi», indica el Banc d'Espanya.

Recursos propis

Quant a les fonts de finançament utilitzades, les empreses amb inversió neta positiva van recórrer, en tot el període (de 2000 a 2016), tant als fons propis com als aliens, si bé el pes relatiu d'aquests últims es va reduir significativament a partir de 2008. Així, els fons propis, a través d'ampliacions de capital i recorrent a beneficis, es van convertir des d'aquest any en la principal font de finançament.

No obstant això, el Banc d'Espanya precisa com fins i tot en aquest últim període, de majors dificultats per accedir al finançament aliè i de forta concentració del deute empresarial, les empreses més dinàmiques van seguir finançant una part de les seves inversions amb recursos aliens, encara que en menor mesura que en els anys previs.

Per contra, en les societats per les quals la inversió neta ha estat negativa o nul·la, els recursos propis van ser la principal via de captació de passius en tot el període analitzat, mentre que la resta dels passius va mostrar increments poc significatius (entre 2000 i 2007) o reduccions, com a conseqüència dels processos de desendeutament que van predominar a partir de 2008.

En el cas de les empreses que inverteixen intensivament en intangibles, tals com programari informàtic, bases de dades o R+D, que fins a 2007 es finançaven tant amb recursos propis com amb aliens, amb l'inici de la crisi van passar a dependre gairebé exclusivament dels fons propis.

Segons el Banc d'Espanya, aquest fet suggereix la possible existència de «majors dificultats» per accedir a finançament aliè a empreses amb una alta concentració d'actius intangibles.