Que el futbol és un negoci és un axioma i la màquina de fer diners són els futbolistes. Des de principi de segle s'han fet els cent fitxatges més cars de la història del futbol. Els clubs més poderosos del món s'han gastat prop de 6.000 milions d'euros. Xifres que van des Neymar, que encapçala la llista amb els 222 milions del seu traspàs del Barça al PSG l'estiu passat, a Mario Götz, la sortida del Borussia Dortmund va costar al Bayern de Munic 37 milions d'euros.

En els últims nou anys s'han produït els deu fitxatges més cars de la història del futbol. Són 1.212 milions d'euros que parlen de «la bombolla del futbol», que no fa pinta de punxar. El Juventus és a prop de tancar el traspàs de Cristiano Ronaldo, el màxim golejador de la història del Reial Madrid, per prop de 100 milions d'euros, sis més del que li va costar a Florentino Pérez el 2009. Aquesta operació pot deslligar una altra escalada de sumes astronòmiques en el mercat. Amb el canvi de Chamartín per Torí per part del «Pilota d'Or», el Reial Madrid es llançarà probablement a la recerca d'un altre crac que supleixi l'esvoranc que deixi el lusità. Potser, Neymar, a qui el Paris Saint-Germain ni tan sols s'atreveix a taxar.

La influència de Ronaldo s'ha traslladat al mercat de valors italià. En el que va de setmana, les accions de la Juve es van encarir un 33%. Divendres el pic va ser tan alt -un 7% - que la Comissió Nacional per a les Societats i la Borsa (CONSOB), que regula aquest mercat financer, es va interessar per la pujada.

L'origen en aquestes negociacions pecuniàries està al 1950. El gal·lès Trevor Ford va ser el primer a «rebentar el mercat» quan va canviar el Sunderland per l'Aston Villa. En el seu moment, va costar el que avui seria un milió d'euros. El 1973 portar Cruyff de l'Ajax, després d'haver guanyat tres Copes d'Europa seguides, li va valer al Barcelona el que equival actualment a 15,5 milions d'euros. Més recentment, Zidane, el 2002, va marcar un llindar que va trigar nou anys a superar-se: 77 milions d'euros va pagar el Madrid a la Juve.

Ni Cruyff ni Zidane van tornar a ser tan cars, ni van generar els grans beneficis en màrqueting que asseguren avui Ronaldo o Neymar. Quan l'astre brasiler va desembarcar a París, la Ciutat de l'Amor se'n va enamorar. En una hora el PSG va guanyar al voltant de 825.00 euros en venda de samarretes, a 165 euros la unitat. CR7 no es queda enrere. El 2014 el diari alemany Bild va publicar que el portuguès havia venut més equipacions del Madrid que tota la plantilla del Bayern de Munic junta. El lusità va guanyar per golejada en una guerra d'un sol home: un milió de peces enfront de les 880.000 camisetes bavareses. Llavors, el Bayern era el campió de la Copa d'Europa. Fa uns dies, abans de tancar-se el seu fitxatge, ja circulaven en el mercat negre samarretes de la Juventus amb el 7 a l'esquena.

Segons la revista Forbes, Cristiano Ronaldo, Messi i Neymar estan entre els deu esportistes més ben pagats de tot el planeta el 2018. L'argentí percebria a l'any 111 milions de dòlars; el portuguès, 108 milions de dòlars, i el brasiler, amb només 26 anys, 90 milions de dòlars. Els sous que els paguen els seus clubs són només una petita part de la seva immensa riquesa. El Barcelona paga a La Puça 40 milions d'euros; el Madrid, al geni de Funchal 21 milions d'euros, i el PSG, a «Ney» 36 milions d'euros.

Els futbolistes són ja empreses en si mateixos. Res del que fan és intranscendent. Neymar és un actiu usuari de xarxes socials com Instagram. El davanter de la Canarinha sol publicar vídeos de les seves festes, en què no falta una partida de pòquer amb una coneguda marca de joc a la xarxa. S'estima que per cada foto que puja Neymar a aquesta xarxa social, el jugador cobra prop de mig milió d'euros. La bogeria d'ingressos és tal que es pot afirmar que Neymar cobra fins i tot per fer la migdiada. I és que si el crac dormís una hora es despertaria 4.000 euros més ric.