El mercat de renda fixa està a la UCI, i pot ser que l'entrada en vigor de Mifid 2 sigui la punta final perquè quedi reservat per als grans inversors i institucions d'inversió col·lectiva. I si això és així en general, en el cas del mercat espanyol aquesta tendència és extrema. El motiu és sens dubte el conegut cas de les emissions preferents. Les preferents van marcar un abans i un després en el mercat de renda fixa espanyol, tant pel costat de l'oferta com pel costat de la demanda. Els inversors particulars ja no volen ni sentir parlar d'emissions d'entitats financeres, que són les que més pes tenen en els mercats. La renda fixa va deixar de ser percebuda com una cosa semblant a un termini, i ara és percebut com un producte de risc, i posats a arriscar, es prefereix la borsa. Però és que les empreses tampoc volen col·locar el seu deute entre estalviadors. El motiu és una por a demandes i la imatge que puguin generar, ja que la legislació cada vegada és més "garantista" amb el petit inversor.

Actualment, al mercat espanyol, excepte algunes petites emissions de concessionàries d'autopistes com Audasa, no hi ha emissions en mercat primari dirigides a minoristes. La frontera per a ser considerada una emissió minorista són els 100.000 euros de nominal, i ara totes les empreses emeten amb aquest import mínim. A més de no haver de témer conseqüències legals, les emissions per a professionals tenen molts menys requisits, i de fet no cal reportar periòdicament a la CNMV si una entitat no té emissions minoristes. A més, molts dels emissors decideixen emetre a Irlanda o a Alemanya per facilitar l'entrada d'inversors internacionals.

Qui compra renda fixa:

Empreses asseguradores, tradicionals inversors d'aquest mercat que busquen emissions a 10 o més anys en què invertir les primes que cobren per les seves assegurances. Bancs i gestores d'inversió col·lectiva, que busquen actius en què invertir el seu capital. Principalment parlem de fons d'inversió i plans de pensions.

Qui inverteix en fons d'inversió i plans de pensions de renda fixa:

El més irònic és que són els estalviadors, els inversors amb menys gana pel risc i que volen inversions més tranquil·les, els que acaben comprant, de manera indirecta, les emissions de renda fixa de les que inicialment fugien. És a dir, la immensa majoria dels plans de pensions s'inverteixen en renda fixa, ja que els plans mixtos tenen una bona part de les seves inversions en aquests actius.