Comprar un apartament a Llafranc o Calella de Palafrugell costa gairebé el doble que a Blanes o Lloret de Mar per l'increment de la demanda estrangera, principalment de la Unió Europea, segons revela l'informe anual sobre l'evolució dels preus en la costa de la taxadora Tinsa.

El document confirma que hi ha indicis de recuperació immobiliària a la majoria dels municipis de la costa de les comarques gironines. Malgrat que s'ha produït un augment de les vendes del 15%, el nombre de projectes d'obra nova ha caigut un 18%. Palamós, juntament amb Lloret de Mar i Blanes lideren l'increment de preus, mentre que Calonge pateix l'ajustament de preus més elevat de tot Espanya.

L'informe sobre l'evolució del preu de l'habitatge a la costa catalana corresponent a aquest any 2018, que analitza comportament de set municipis de la costa de Girona, situa el preu del metre quadrat en 1.375 euros, cosa que suposa una disminució dels preus en taxa interanual del 2,4% i situa el cost de l'habitatge del litoral gironí un 48,5% per sota de màxims del 2007.

Blanes registra un preu de 1.305 euros el metre quadrat, l'1,3% menys que fa un any i el 52,3% per sota de màxims.

Castelló d'Empúries situa el preu en 1.522 euros, el 0,3% menys i el 47,9% per sota de màxims. Castell-Platja d'Aro a 2.223 euros, el 4% menys i el 37,7% per sota del 2007.

Calonge a 1.541 euros, l'11,2% menys i el 46,8% per sota dels màxims. Calonge és la localitat de l'Estat i de Catalunya on els preus van disminuir més.

Lloret de Mar a 1.566 euros, el 2,2% més i 42,3% per sota de màxims, Palamós a 1.637 euros, el 2,3% més i 45,3% per sota de màxims i Sant Feliu de Guíxols a 1.574 euros, el 3,3% més i el 41,4% per sota del 2007.

Segons la taxadora, entre Portbou i Sant Feliu de Guíxols -la Costa Brava nord i centre- hi ha un estoc reduït, assumible a llarg termini. Aquesta situació ha provocat un increment dels projectes com és el cas d'«alguns projectes d'habitatge vacacional a Palamós, que sumen uns 100 habitatges». Al litoral que va de Tossa a Blanes, l'estudi indica que «pràcticament no hi ha estoc»

Pel que fa al sòl, l'estudi remarca que no hi ha moviment a la zona nord i centre, mentre que a la Selva Marítima, «han sortit al mercat en els darrers mesos sòls adjudicats per les entitats financeres».

Una anàlisi completa

L'estudi de Tinsa cobreix tot el litoral espanyol i analitza un total de 147 municipis entre el primer trimestre del 2017 i el 2018. En aquest últim any s'ha pogut observar que en 104 dels 147 municipis analitzats, el 70,74% del total, els preus s'han incrementat.

Els augments de preus més forts s'han vist a localitat de Sanxenxo, a Pontevedra, amb un increment del 24,9%, i a Sòller, a l'illa de Mallorca, amb un creixement interanual del 21%.

L'informe destaca que a la meitat dels 147 municipis estudiats s'ha pogut veure en l'últim any com arribaven promocions d'obra nova quan el 2017 aquest percentatge només afectava el 37% de les localitats.

Tinsa explica que l'estoc d'habitatge nou que hi havia a la costa sense vendre com a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària «s'està absorbint progressivament». El 2017, en el 5% de les zones estudiades es deia que aquest estoc era «molt abundant» mentre que aquest 2018 aquest percentatge baixa fins a l'1,6%. En el 19% de la costa l'estoc d'habitatge sense vendre «és pràcticament inexistent».

Les caigudes més rellevants han estat les de Calonge, que amb un descens de l'11,2% és la disminució més gran de Catalunya i també de l'Estat, seguit de la localitat de Mojácar, amb una caiguda de preus interanual del 8,3%.

De les 23 localitats del litoral català que s'inclouen en l'estudi, en 17 ciutats, el 73,9% del total, els preus s'han incrementat, mentre que en 6 localitats el cost ha reculat en el primer trimestre de l'any.