L'ocupació catalana augmentarà una mitjana del 2,15% amb la creació de 141.000 llocs de treball fins al 2020 i recuperarà el nivell d'ocupació precrisi d'aquí a quatre anys, després de perdre 665.00 llocs de treball fins al 2013 i recuperar 362.000 durant els darrers cinc anys, segons preveu l'últim Índex ManpowerGroup sobre el mercat de treball.

L'informe s'ha presentat aquesta setmana en un esmorzar informatiu amb el director de la regió Mediterrània de ManpowerGroup, Raúl Grijalba; el secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta, i el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver.

Oliver, que va presentar l'estudi, va qualificar la pèrdua d'ocupació experimentada durant l'última dècada com «la més important de la història moderna», perquè va suposar un descens del 18,6%, i va constatar que es tracta de la crisi de treball espanyola que més temps ha costat recuperar.

L'informe destaca el creixement acumulat de l'ocupació en el sector industrial (11,6%), en el de la construcció (11,5%) i en el sector serveis (13%) del 2013 al 2018, i destaca que l'ocupació en la indústria és l'única que compta amb un creixement més elevat aquest any que en els cinc anteriors, amb una diferència de 7,6 punts percentuals.

No obstant això, malgrat que l'ocupació en el sector serveis només ha crescut un 1,6% aquest any, els seus registres ja són superiors als nivells previs a la crisi en un 4,8%, mentre que la indústria i la construcció encara es troben per sota, amb un 20% i un 54% menys, respectivament.

Això es tradueix, va resumir Oliver, en una terciarització de l'ocupació a Catalunya, impulsada pel sector privat d'hostaleria, serveis a les empreses i transports, que ja representa el 73,6% del total i supera la mitjana de la zona euro, situada en el 72,6%, però encara està per darrere de l'espanyola, situada en el 75,3%.

Oliver va explicar que la crisi ocupacional es caracteritza per la pèrdua de treball masculí, de població immigrant, del sector de la construcció, la disminució de la jornada laboral a temps complet i l'augment de la temporalitat, la subcontractació i els autònoms: «Aquesta és la foto cíclica de la crisi».

Considera que la recuperació consisteix en la reabsorció d'aquestes tendències, però va destacar que «estem assistint a un canvi estructural», en referència al creixement de l'ocupació femenina, que ja supera els valors del 2007, i al creixement raquític de l'ocupació juvenil (1,4%) i la seva pèrdua de presència en el mercat de treball, amb un 40,8% menys que el 2017.

La recuperació també consolida els llocs de treball de perfil professional, que han passat del 19,2% al 23,5% del total en l'última dècada, i de perfil tècnic, que han augmentat prop del 25% durant l'últim lustre.

Paral·lelament, la recuperació de l'ocupació ha estat molt més intensa per als ocupats amb un nivell d'estudis elevat (29,6%), que per als de nivell baix (1%) i nivell mitjà (10,1%), de manera que han augmentat un 31,9% el seu pes en el total d'ocupació respecte el 2007.

Oliver va destacar la necessitat de seguir creant ocupació temporal, perquè encara hi ha menys que abans de la crisi, va incidir en la poca ocupabilitat dels joves, que va atribuir a un element demogràfic, i va alertar del nivell de sobrequalificació que presenta el mercat, fet pel qual va fer una crida a reflexionar també sobre el sector educatiu.