La migració és sempre un tema de debat polític enfrontat entre les dretes i les esquerres, en el qual els primers acostumen a tenir un discurs que transmet aversió respecte a la pèrdua de drets dels natius respecte als immigrants, mentre que els d'esquerres mostren un perfil més confortable respecte als fluxos migratoris, però amb certa ambigüitat.

Donat que, des de l'arribada de l'Aquarius, sembla que les posicions polítiques s'han extremat, m'agradaria traslladar en aquest article les principals conclusions del consens des d'una òptica econòmica de la literatura acadèmica.

En aquest punt, cal destacar per davant de tot que hi ha un consens ampli en tota la literatura que l'impacte econòmic de la immigració és tant d'un punt de vista del mercat laboral, de les finances públiques i del creixement econòmic, netament positiu. És a dir, que els beneficis de l'arribada d'immigrants, que s'estimen a mitjà i llarg termini, són superiors als costos que poden derivar, que es concentren de curt termini.

Entre els efectes més analitzats del mercat laboral, els beneficis són principalment que l'arribada de treballadors qualificats aporten noves habilitats i experiència diferents dels treballadors locals, mentre que els no qualificats habitualment ocupen llocs de treballs que la població local no està disposada a ocupar, permeten que aquesta es posicioni en llocs de treball més qualificats i de retribucions més altes. Com a aspecte negatiu, s'estima que l'arribada de treballadors poc qualificats provoca caigudes de la productivitat que impacten negativament sobre el creixement potencial.

A Europa, a l'anterior onada migratòria, fins al 2007, s'estima que més del 70% de la creació d'ocupació va ser contribució dels moviments migratoris, el que a més dels aspectes positius ja destacats, va incorporar flexibilitat i mobilitat laboral, a un mercat com l'europeu, que fins a la data encara era molt rígid.

Des d'un punt de vista de finances públiques el consens és elevat, en el qual a curt termini hi ha costos d'integració al mercat laboral, però que en el mitjà i llarg termini el saldo fiscal dels immigrants és positiu, principalment gràcies a les contribucions a la seguretat social.

I respecte al creixement econòmic, la contribució més gran de la immigració es deriva de l'increment de persones en edat de treballar, que contribueixen positivament a la Seguretat Social, alhora que habitualment tenen una ràtio de natalitat més elevada, permeten reequilibrar la piràmide de població de les economies, com l'espanyola, on la natalitat i l'envelliment de la població és un problema de sostenibilitat de les pensions. A més, com en el cas de la població nativa, les generacions més joves d'immigrants tenen una formació més elevada, el que permet reduir el temps d'integració.

En suma, des d'un punt de vista econòmic cal destacar que no hi ha debat respecte a les contribucions de la immigració, pel qual no hauria de ser un tema de controvèrsia política. Un altre aspecte, que no està resolt, i que hauria de ser el tema a debatre, és la inclusió social dels col·lectius d'immigrants, que en el cas de Girona, és una evidència que no s'ha aconseguit i tenim nuclis urbans marginats de la dinàmica de la ciutat.

Altres línies a treballar són la millora de les ràtios de treballadors actius i inactius dels immigrants, que acostumen a tenir ratios inferiors al de les poblacions natives. A més, com a economista, trobo a faltar un debat sobre el model de creixement econòmic del país i la creació d'ocupació i de qualitat, especialment en la fase del cicle econòmic en el qual estem, de desacceleració econòmica.