El preu mitjà del mercat elèctric espanyol ha arribat aquest mes de juliol als 61,9 euros per megawatt hora (MWh), fet que suposa un encariment del 27,2% respecte el mateix mes de l'any passat i el seu nivell mensual més alt des de gener de 2017. Segons dades del «Baròmetre Energètic» de l'Associació d'Empreses amb Gran Consum d'Energia (AEGE), aquest preu és un 5,8% superior al registrat el passat mes de juny.

El preu marcat al juliol pel conegut com a «pool» ha arribat així el seu màxim des de gener de 2017 (71,4 euros), un mes que va estar marcat pels pics en el preu de l'electricitat, després de l'onada de fred a la segona quinzena del mes que va portar a superar, un darrere l'altre, els registres més elevats des de desembre de 2013, elevant-se per sobre en alguns moments de puntes de la cota dels 100 euros per MWh.

En el que portem d'any, el preu mitjà del mercat elèctric espanyol supera els 51,6 euros per MWh, situant-se així més de 14 euros per sobre del d'Alemanya (37,5 euros) i 10 euros superior al de França (41,7 euros). Així, considerant l'evolució del mercat diari fins ara i les cotitzacions dels preus futurs fins a finals d'any, el preu mitjà previst del mercat elèctric espanyol el 2018 a tancament d'any és de 57,9 euros per MWh, un preu un 11% superior al de 2017 (52,2 euros per MWh), segons dades de AEGE.

D'aquesta manera, si es confirma aquesta previsió, el 2018 seria el segon any, només per darrere de 2008 (64,4 euros), amb el preu mitjà del mercat elèctric més car des de 1998.

El preu majorista de l'electricitat té un pes proper al 35% sobre el rebut final, mentre que al voltant del 40% correspon als peatges i prop de l'altre 25%, a l'IVA i l'impost d'Electricitat. El mercat majorista funciona de forma marginalista, de manera que les tecnologies entren per ordre de cost i l'última d'elles a participar, la més cara, marca el preu per al conjunt.

Congelació per al 2018

El Govern va congelar per al 2018, i per cinquè any consecutiu, els peatges i càrrecs elèctrics amb els quals els consumidors sufraguen els costos regulats.

A mitjan mes de juliol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ja va mostrar la seva preocupació per l'«alt» preu actual de l'energia, tot i tractar-se d'una «situació conjuntural», i va assegurar estar preocupada per si hi havia «alguna cosa més» darrere d'aquest encariment de l'electricitat, fet pel qual va anunciar que estava realitzant una «anàlisi del comportament» per a «garantir que el mercat funciona correctament», una investigació per a la qual el Ministeri de Transició Ecològica havia ofert la seva «col·laboració».

Així ho van assenyalar, respectivament, el president de la CNMC, José María Marín Quemada, i el secretari d'Estat d'Energia, José Domínguez Abascal, fa uns dies en la seva participació a Santander en la inauguració del curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) titulat «L'energia del futur a l'era digital».

Domínguez va assenyalar que «efectivament hi ha hagut una alteració dels preus significativa en els últims mesos i cal tenir una explicació clara de per què està succeint això». Així mateix, el secretari d'Estat d'Energia va defensar la necessitat de realitzar canvis en el mercat energètic per adaptar-lo a la realitat actual i de dotar-lo d'una regulació per a aquest «món diferent», una tasca per a la qual creu que hi ha «bona sintonia» de l'actual Govern d'Espanya amb la CNMC.

Domínguez va destacar que «la transició d'un món d'energies fòssils al de renovables ha de ser justa. Hem de fer aquest canvi de manera que aprofitem totes les oportunitats que es presentin i que no deixem enrere a algunes comarques i regions i les persones més vulnerables».

Sobre l'actual mercat energètic, Marín Quemada va establir dos aspectes a tenir en compte des del punt de vista de la seva institució. Primerament, l'escenari de preus alts en què ens trobem: «Des de la CNMC tenim la responsabilitat d'afrontar i acompanyar el procés de descarbonització sense que això suposi pujades de preus per als consumidors, i és la nostra comesa descoratjar conductes que alterin l'import, perquè aquest reflecteixi un comportament adequat».

En aquest sentit, el president de la CNMC va fer referència a algunes de les prioritats dels òrgans reguladors en la transició energètica. «La promoció de mercats efectius en benefici dels consumidors, amb un major empoderament del ciutadà; l'aprofitament dels avantatges que promou la digitalització per reduir costos, l'acceleració de les energies renovables o la posada en pràctica d'un marc regulador coherent per a la transformació energètica als diferents països són algunes de les prioritats imminents que tenim per davant».