El lloguer d'habitatges s'està convertint en una important font d'ingressos per a les arques públiques. L'auge, arran de la recuperació econòmica, que ha experimentat aquest mercat en els últims anys, davant les dificultats per accedir a un pis en propietat, i, sobretot, les mesures posades en marxa per l'Agència Tributària per fer aflorar els arrendaments irregulars han disparat la xifra de contribuents que inclouen a la seva declaració els guanys procedents de rendes immobiliàries. D'aquesta forma, d'acord amb les últimes dades sobre l'IRPF que ha fet públiques el Govern, el 2015 fins a 48.051 residents a les comarques gironines van declarar ingressos procedents del lloguer d'algun immoble, gairebé 7.000 més que l'any 2013, quan van ser 41.498. O, el que és el mateix, un augment del 15,7% malgrat que la xifra total de declarants es va reduir un 3,3%. En el seu conjunt, aquests lloguers van suposar uns ingressos de 158 milions d'euros a les comarques gironines.
Pel que fa a Catalunya, amb dades registrades de 2016 es pot comprovar que l'increment de lloguers és general. Així, a Catalunya es van declarar 457.092 lloguers el 2016 i van significar uns ingressos de 5.814 milions, xifra que suposa una mitjana de 12.721 euros per propietari, en l'últim dels exercicis citats. L'increment a Catalunya en cinc anys és molt més cridaner que a Girona. El 2012 es declaraven 438.126 lloguers, és a dir que l'increment de declaracions és d'un 4%, però els ingressos han crescut un 37% en passar de 4.222 milions d'euros fins als prop de 6 milions d'euros. La mitjana declarada ha passat de poc més de 9.000 euros a més de 12.000 euros en cinc anys a Catalunya. Una xifra bastant superior a la mitjana del conjunt de l'estat, de 7.640 euros, a causa dels preus més alts del mercat immobiliari a Catalunya.
Obligació d'informar
Encara que no dubten que la recuperació econòmica hagi contribuït al fet que cada vegada es lloguin més habitatges, els economsites consideren que la major part d'aquesta evolució cal atribuir-la «als esforços d'Hisenda per fer aflorar aquestes rendes i posar fi al frau que tradicionalment s'ha produït en aquesta activitat».
Així ho afirma Francisco Menargues, qui assenyala que una de les mesures que ha afavorit la legalització de moltes rendes és l'obligació d'incloure la referència cadastral de l'immoble on es té el domicili fiscal a la declaració. D'aquesta forma, en creuar les dades es té constància de si algú resideix en un pis que no és de la seva propietat i es pot esbrinar si el propietari del mateix està declarant el lloguer.
Igualment, el secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, José María Mollinedo, recorda que es va produir un canvi fonamental quan el 2010 l'Agència Tributària va poder accedir a les dades de les companyies de subministrament elèctric, la qual cosa permet a l'Administració comprovar si realment s'està fent ús d'un immoble o no.
De la mateixa manera, cada vegada resulta més senzill controlar si un immoble està sent explotat com a apartament turístic. Més enllà que els inspectors de l'Agència Tributària fa anys que estan pentinant les webs especialitzades per detectar els possibles infractors, des d'aquest any són els mateixos portals els que han de comunicar al fisc la identitat dels propietaris dels apartaments i la seva referència cadastral. Totes aquestes mesures han permès reduir substancialment el volum de lloguers que es realitzen en negre però, tot i així, des de Gestha calculen que entre el 30% i el 40% dels arrendaments encara escapen al fisc.
Segons el secretari general d'aquesta organització, els dos perfils més habituals són el d'una persona gran que posseeix una segona residència «que ja no utilitza i que lloga per complementar la pensió»; o el d'aquelles famílies que accedeixen a un habitatge millor en propietat «i en lloc de desprendre's de la segona prefereixen arrendar-la». En tots dos casos solen llogar-se pel boca a boca o per intermediaris físics més difícils de rastrejar que les webs i plataformes d'internet.
No obstant això, el Col·legi d'Economistes assenyala que les campanyes de conscienciació també donen resultat i que cada vegada són més els contribuents que declaren voluntàriament aquests ingressos. «Si la gent percep que és just, el 99% vol complir i la veritat és que els lloguers estan ben tractats en la renda», apunta Francisco Menargues.
L'expert economista recorda que els lloguers d'immobles destinats a habitatge permeten aplicar-se una reducció del 60% sobre les rendes generades, una mesura destinada a afavorir que surtin més habitatges al mercat. Això sí, per als incomplidors la sanció pot assolir fins al 150% de la quota no abonada.
