Els catalans han passat de ser un exemple amb Hisenda a ser dels que pitjor responen davant Hisenda en tributar per l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), segons el primer estudi acadèmic que quantifica els nivells de compliment fiscal de les comunitats autònomes i que suposa també una aproximació a l'abast del frau en el cas dels tributs personals.
El 2003, les comunitats amb major grau de compliment en l'IRPF són Astúries (76,9 per 100), Madrid (73,1 per 100) i Catalunya (72,1 per 100) i les que tenen menor grau de compliment, Balears (61,4 per 100), Canàries (64,3 per 100) i Castella-la Manxa (66,3 per 100). El 2014, les més complidores són Extremadura (81,2 per 100), Astúries (80,2 per 100) i Cantàbria (79,5 per 100); les més incomplidores, Balears (68 per 100), Catalunya (71,5 per 100) i Canàries (71,6 per 100).
L'evolució del compliment fiscal és similar en totes les comunitats autònomes a excepció de Catalunya. Creix entre 2003 i 2009-2010 (especialment, des de 2006), decreix el 2011 i 2012, i torna a augmentar el 2013 i 2014. El compliment s'eleva entre 2003 i 2014 en totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya, on es redueix en 0,6 punts percentuals. En els extrems, el menor creixement correspon a Madrid, amb 1,8 punts percentuals; el més gran, a Extremadura, amb 12,8 punts percentuals.
Els resultats tornen a retratar un comportament divergent entre les regions del Nord, en general més complidores, i les del Sud, amb uns nivells d'evasió més grans, igual que els arxipèlags. Segons l'estudi, influeixen en això l'estructura de les rendes, l'edat de la població, la moral fiscal dels ciutadans i en ocasions també les seves inclinacions polítiques.
Els autors, investigadors de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), mesuren el compliment fiscal comparant els ingressos declarats pels contribuents de cada comunitat autònoma i els nivells de renda que recull el compte de les llars dins de les estimacions del producte interior brut (PIB). Aquesta operació s'ha realitzat amb les dades del període comprès entre 2003 i 2014, per conèixer l'evolució del comportament dels contribuents. El retrat que es pot fer a partir d'aquests càlculs, centrats a les regions de règim comú (totes, excepte el País Basc i Navarra), presenta trets a destacar.
Balears i Canàries són els territoris del país amb pitjors registres. Les illes, amb una altíssima especialització econòmica en el turisme, presentaven nivells de compliment tributari inferiors en deu punts als de Catalunya el 2003, però la mala evolució catalana els ha aproximat.
Els catalans van passar en una dècada d'estar entre els contribuents que millor paguen l'IRPF a ser des de 2009 els tercers amb pitjor comportament tributari i l'única regió que no va millorar els seus resultats en relació amb 2003.
Sense aprofundir en les causes específiques de cada territori, els investigadors reflexionen sobre els factors que influeixen en la grandària del frau fiscal i extreuen conclusions que poden explicar- si més no, en part- la posició d'Astúries, entre elles la percepció que tenen els ciutadans sobre la connexió entre els serveis i prestacions que reben i els impostos que s'han satisfet. Una població més envellida -amb major taxa de majors de 65 anys- té més propensió a valorar els serveis públics «donat que aquest tram de població és el que rep bona part de les despeses públiques, en concepte de pensions, dependència i sanitat», remarca l'estudi.
Una nòmina, millor pagadors
La informació de què disposen els experts de Fedea indica que en el conjunt de l'estat espanyol el nivell de compliment fiscal respecte als ingressos del treball (89,2%) més que duplica el que s'estima per a la resta de les rendes que obtenen els ciutadans (35%). De manera que els catalans que pagarien millor a Hisenda són aquells que, siguin assalariats en actiu o pensionistes, depenen de la nòmina en major mesura que els alstres ciutadans perquè existeix per això menys marge per a l'economia submergida.
Els experts assenyalen l'impacte d'altres factors que tendeixen a elevar les taxes de defraudació, com els tipus impositius alts. «Quan una comunitat exerceix competències normatives a l'alça, es redueix el compliment fiscal», apunta l'informe sobre la capacitat que tenen les autonomies de pujar l'IRPF i altres impostos.