En el marc de debatre els pressupostos generals de l'Estat, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha plantejat apujar l'IRPF a les rendes més altes -per sobre dels 150.000 euros. Els tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, han calculat que aquesta pujada afectaria el 0,46% dels declarants, és a dir, 90.788 contribuents, i recaptaria 400 milions d'euros més a l'any. El sindicat ha estimat que, si tal mesura tira endavant, els afectats hauran de contribuir amb una mitjana de 4.400 euros més anualment, la qual cosa es traduiria en un increment del 2,1% de la seva factura fiscal. No obstant això, Gestha ha indicat que la recaptació que s'aconseguiria amb aquesta mesura podria augmentar en uns altres 1.500 milions si s'aconseguís un acord per equiparar la tributació de les rendes de l'estalvi amb la de la renda general per als qui percebin rendiments del capital de més de 50.000 euros i ingressin rendes per sobre dels 150.000 euros.
En aquest cas, els tècnics han assenyalat que estarien afectats únicament el 0,44% dels perceptors de les majors rendes del capital, 86.198 persones, els quals abonarien un pagament addicional d'uns 17.300 euros, la qual cosa suposaria un augment del 15,7%.
Paral·lelament, Gestha ha destacat que aquesta mesura reduiria la dualitat actual de l'IRPF, per la qual 8.481 afortunats perceben rendes del capital de gairebé 900.000 euros de mitjana, pagant menys d'un 23% amb el privilegiat règim tributari de les rendes de l'estalvi. La ministra ha negat taxativament que es plantegin apujar impostos a les classes mitjanes i treballadores, tal com els acusen PP o Cs. Sobre les negociacions amb Podem, Montero ha assegurat que son «intenses» i que «s'està produint diàleg» però ha dit que encara no hi ha acords concrets. Tampoc ha valorat si l'impost a la banca que proposen des de Podem té opcions de prosperar. En el seu Twitter, el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, ha afirmat que la pujada de l'IRPF no és la seva prioritat i que, en tot cas, la plantegen a partir de les rendes de 120.000 euros l'any. Echenique ha assenyalat que és una mesura que només afectaria l'1% dels assalariats i demana posar el focus en impostos que tenen a veure amb els «privilegis fiscals a les grans fortunes, a la banca o als especuladors financers i les grans corporacions». «En l'última dècada ha caigut a la meitat la recaptació i, no obstant això, les empreses guanyen el mateix que guanyaven, mentre que l'IRPF ha augmentat la seva recaptació», ha destacat. Actualment, el tram d'IRPF és igual per a les rendes a partir de 60.000 euros anuals. «No té sentit que una persona que guanya 60.000 euros a l'any pagui el mateix que algú que guanya 120.000 euros», va dir Echenique.
0,63% dels declarants catalans
La pujada de l'IRPF a les rendes més altes que estudia el Ministeri d'Hisenda només afectaria el 0,63% dels declarants catalans si s'aplica a les rendes superiors als 150.000 euros anuals, segons l'organització de tècnics d'Hisenda Gestha, que ha utilitzat les estadístiques d'IRPF de 2016 per fer el càlcul. A Catalunya, 22.123 persones ingressen més de 150.000 euros l'any. El PDeCAT ha reconegut al Congrés que no li agraden «algunes de les propostes que negocien el PSOE i Units Podem i s'ha queixat que la seva formació no té interlocució amb el Ministeri d'Hisenda malgrat que, segons recorden, «la majoria està complicada» i el Govern de Pedro Sánchez necessitarà més vots. El portaveu del grup, Carles Campuzano, ha reiterat que el PDeCAT no és partidari d'apujar impostos i que prefereixen reforçar la lluita contra el frau fiscal ja que «a Espanya hi ha massa rics que no paguen».
