03 de setembre de 2018
03.09.2018
Diari de Girona

La sentència del TS, imminent

L'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato podria ingressar a la presó abans del 2019 si es confirma la seva pena de 4 anys i mig

02.09.2018 | 23:50
Rodrigo Rato, el dia de la seva detenció a Madrid.

es que al maig el Tribunal Suprem va començar a estudiar els seus recursos, 65 condemnats per les targetes opaques de Caja Madrid esperen expectants la decisió de la sala, entre ells l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato, que si es confirma la seva pena podria ingressar a la presó abans del 2019. Després de gairebé dos anys d'instrucció, cinc mesos de judici i una mort inesperada –el suïcidi de l'expresident de l'entitat Miguel Blesa, per a qui es demanaven sis anys de presó–fonts judicials esperen que la sentència es conegui en les properes setmanes.

Si no es demana una tercera pròrroga, la sala penal posarà punt i a part al cas abans que es compleixin quatre anys des que els coneguts «correus de Blesa» fessin sortir a la llum aquest sistema, definit com «opac a efectes fiscals» per l'exsecretari del consell Enrique de la Torre.

A nivell formal, les defenses confien que es revoqui la sentència per no estar suficientment motivada i recollir els arguments de la Fiscalia Anticorrupció sense aprofundir en més explicacions. Pel que fa al contingut, eleven les crítiques contra la principal prova inculpatòria, els fulls de càlcul Excel aportats per Bankia, la validesa processal dels quals tornen a qüestionar com van fer durant el procés. Arguments que recull el propi Rato en el seu recurs, en què reitera el caràcter íntim d'unes dades que «van ser tractades i extretes abans de la sol·licitud de la Fiscalia». Sobre això, denuncia que fossin incloses en l'informe d'auditoria de l'entitat en haver tingut accés a aquestes «sense autorització judicial i sense que existissin raons d'urgència», una manca de diligència que hauria «vulnerat drets fonamentals».

Aquesta presumpta vulneració del dret a la intimitat manté oberta una última via per a tots els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i de la Bankia primigènia, que en cas d'una resolució desfavorable del Suprem podrien sol·licitar l'empara del Tribunal Constitucional.

Canvi de qualificació

Com a alternativa, alguns lletrats apel·len a la possibilitat que l'alt tribunal canviï la qualificació jurídica i opti pel supòsit d'administració deslleial, descartat per l'Audiència Nacional. Això obriria la porta a una substancial rebaixa de les condemnes tenint en compte el Codi Penal previ a la reforma de 2015 –aplicat en aquest procediment–, que estableix un càstig menor per a aquest delicte respecte l'apropiació indeguda; en concret, preveu un màxim de quatre anys de presó.

Després de la desaparició de Blesa, el major beneficiat per una modificació d'aquest tipus seria Rato, condemnat a quatre anys i mig de presó com a autor de la «minva» de més de 12 milions d'euros de Caja Madrid en benefici «dels interessos lucratius» dels beneficiaris de les targetes.

En tot cas, la invocació a l'administració deslleial no és patrimoni exclusiu dels usuaris de les targetes opaques, ja que l'acusació popular exercida pel sindicat CIC demana augmentar la condemna per dos delictes a l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i al seu exdirector general de mitjans, «col·laborador i còmplice», Ildefonso Sánchez Barcoj.

Dels 65, només quatre condemnats a entre dotze mesos i dos anys de presó no han interposat recurs, entre ells l'expresident de la CEOE i de Marsans, Gerardo Díaz Ferrán, que va estar a la presó madrilenya de Soto del Real des de desembre de 2012 i al qual l'Audiència Nacional va avançar la seva sortida per la seva avançada edat. Tampoc s'han personat l'exsecretari d'Estat d'Hisenda José Manuel Fernández Norniella i els representants del PP Mercedes Rojo i Ricardo Romero de Tejada, que van disposar en total de més de 500.000 euros amb les seves respectives targetes.

Al marge de Rato, entre els escrits objecte de discussió per la sala es troben el de l'exvicepresident de Caja Madrid i antic representant d'Izquierda Unida José Antonio Moral Santín (quatre anys de presó) i de l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno (dos anys).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook