El preu de l'electricitat va camí de ser aquest any el més alt de les últimes dècades a Espanya, segons anticipen els resultats dels mercats on es determina el cost per a llars i empreses de la part del rebut corresponent a l'energia consumida. Una mostra d'aquesta espiral de carestia: la cotització mitjana dels megawatts/hora que
es van consumir fa uns dies va ser de 74,58 euros, la major observada en un mes de setembre durant els últims deu anys i un 50% per sobre de la registrada a la mateixa
alçada el 2017.
Part d'aquesta pujada és una conseqüència de l'encariment dels combustibles fòssils (carbó i gas natural) i una altra part té origen en les maniobres especulatives en un altre mercat, el dels bons de diòxid de carboni (CO2), que és un dels mecanismes principals de les polítiques de la Unió Europea (UE) per accelerar l'anomenada transició energètica i, amb això, el final de les tèrmiques de carbó.
El combustible
Els experts parlen d'una mena de «tempesta perfecta» al voltant del preu de la llum, en confluir diverses circumstàncies que estan relacionades amb l'activitat i els costos de les centrals tèrmiques. La caiguda de la generació eòlica pròpia de l'estiu ha fet que sigui més gran la producció amb carbó i gas natural, tots dos combustibles que s'han encarit intensament, en línia amb el petroli. Segons el model de mercat elèctric (marginalista) que tenen Espanya i la resta de països de la UE, cada quilowatt produït per les elèctriques es retribueix segons el preu de la tecnologia més cara que entra per cobrir la demanda de cada hora, paper que sovint exerceixen les centrals de carbó i de gas. Com més alts siguin els costos d'aquestes instal·lacions, més gran és el risc que el rebut s'encareixi. El preu del carbó ho ha fet més del 20% en l'últim any.
El CO ²
Però el component dels costos de les tèrmiques que més s'ha disparat és el relacionat amb la penalització econòmica que tenen aquestes instal·lacions a causa de les seves emissions de diòxid de carboni (CO2, gas responsable del canvi climàtic). Les elèctriques estan obligades a comprar drets (bons) per emetre CO2 a un mercat europeu que funciona com una borsa i que va ser dissenyat amb el propòsit de desincentivar l'ús dels combustibles fòssils en el sector elèctric i en el conjunt de la indústria.
La UE ha acordat endurir aquest mecanisme a partir del 2020 amb mesures pensades per elevar el preu dels bons i que penalitzen sobretot les tèrmiques de
carbó, singularment intensives en emissions (generen gairebé una tona de CO2 per megawatt, davant de les 0,4 tones dels cicles combinats de gas). I el mercat està precipitant els esdeveniments. La cotització dels drets d'emissió s'ha triplicat des de setembre de 2017. Segons les consultores espanyoles que segueixen de prop el comerç de CO2, aquest comportament no està justificat per canvis estructurals en l'oferta o en la demanda -segueix havent-hi un magne excedent de drets d'emissió que hauria de mantenir més continguts els preus- i és conseqüència dels moviments especulatius de bancs, brokers i altres intermediaris. La meitat dels bons de CO2 que la UE subhasta cada any són adquirits i negociats ja per aquests agents, no per les indústries.
El rebut
L'energia consumida representa al voltant del 35% del rebut mitjà d'una llar. Per tant, una pujada com la que s'està registrant en l'anomenat mercat majorista de l'electricitat pot encarir un 17,5% la factura. El sobrecost es trasllada de manera immediata als consumidors que estan acollits a la tarifa regulada. Per a la majoria, que té contractes de mercat lliure, l'augment arribarà quan s'actualitzin els preus pactats amb cada companyia. El mateix passarà amb les empreses. Les més exposades a les variacions en el preu de l'electricitat han tornat a expressar la seva alarma a través de l'Associació d'Empreses amb Gran Consum d'Energia. Segons les estimacions que realitza l'associació (veieu el gràfic adjunt), els preus de la llum en el mercat diari tornaran a ser enguany de mitjana un 28% més cars que els que es registren a Alemanya.
