La collita de cereals ha acabat ja a tot Espanya amb una campanya de valoració. Pel que fa als volums previstos, els resultats difereixen en funció de les fonts consultades, que parlen que la collita estarà en la línia «mitjana», «bona» o, fins i tot, que serà «espectacular» i que contrasta amb la pèssima, aquesta si que és una realitat, de la UE per la sequera.

Es creu que la producció espanyola de cereals tardor-hivern arribarà aquest any a les 19.280.000 de tones, un 57,1% més respecte al volum collit entre 2017/18, que va estar marcada per la forta sequera, i per sobre dels 19.080.000 de tones (t) registrades entre 2016/17. En el sector de cereals de tardor-hivern, les previsions reflecteixen un volum d'ordi de 9.220.000 t (+55,4% respecte a la campanya 2017/18); 7.740.000 t de blat (+55,2%); 1.370.000 t de civada (+57,2%); 582.300 t de triticale (+66,7%) i 364.300 t de sègol (+176,4%).

Encara que uns es mostren més mesurats i altres més optimistes, tots els actors consultats han coincidit a assenyalar que la campanya va començar amb una sembra molt complicada en l'últim trimestre de l'any passat, amb un terreny extremadament sec, a conseqüència de la sequera que llavors castigava el camp i que va provocar problemes en la naixença.

Les pluges de febrer van millorar bastant les expectatives inicials -en qualsevol cas ja es va sembrar menys superfície per por de no poder tirar endavant la collita per la manca d'aigua- però, com que continuaven i «no paraven», aquestes provocaven problemes per entrar al terreny amb el tractor, el que, en algunes zones, era gairebé impossible.

En no deixar de ploure en els mesos següents, es van complicar els tractaments de fertilitzants (de cobertora), així com de fitosanitaris (problemes amb males herbes), que es rentaven (la pluja es portava el tractament), i, en alguns casos va caldre repetir; a més, ja a l'estiu, hi va haver brots nous de males herbes que embrutaven la collita. El director de cultius herbacis de Cooperatives Agroalimentàries, Antonio Catón, a l'espera que al llarg del setembre es coneguin noves dades, assegura que la «collita serà espectacular» -al juliol s'avançaven unes dades d'uns 23, 8 milions de tones, amb uns rendiments considerats com «històrics».

Catón ha explicat que, amb tota seguretat, estarem davant la tercera millor collita (des de 1990) en valors absoluts, però amb un rendiment mitjà històric que supera la barrera de les 4 tones per hectàrea (4,08 t / ha) i per sobre de les, fins al moment, collites més altes de 2013, amb 3,91 t / ha i un total de 24,1 milions t.Catón ha afegit que el fonamental és que «tenim molta collita», sobretot, per satisfer les necessitats de les grans indústries espanyoles de ramaderia i fabricació de pinsos i que «fa que el nostre cereal valgui diners».

El responsable sectorial de cereals de l'Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja), Pedro Gallardo, ha indicat que, tot i que la collita d'enguany serà millor que la de l'any passat (els estralls de la sequera la van reduir a una mica més de 15 milions t), la d'aquest, per haver de repetir tractaments, a més de problemes per fauna cinegètica ha encarit els costos de producció de l'agricultor.

Tot i això, ha criticat que «els preus són els de fa 25 anys», una situació que està «delmant la superfície de cereal» en detriment dels llenyosos. En aquests sentit, Andalusia i Castella-la Manxa aposten per l'olivar; per l'ametller també a La Manxa i Castella i Lleó i pel pistatxo a les zones de muntanya. Gallardo també ha donat xifres, però amb previsions a la baixa per a Espanya (17 milions t de cereal d'hivern als quals cal sumar uns 3 milions per al blat de moro que es sembra a la primavera), tot i que milloren les de l'any passat i ha apuntat que a la resta de la UE hi haurà «un minvament important, entre el 5 i el 8%».

El responsable tècnic de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), Pablo Resco, ha apuntat, sense donar xifres, que estarem davant una collita bona -de l'estil del 2016- i uns bons rendiments i que, malgrat les dificultats inicials, les preocupacions s'han anat dissipant.

Ha explicat, respecte a la campanya de comercialització, que el mercat «està ara una mica parat», si bé les tendències apunten que anirà més aviat a l'alça, però són expectatives per a un mercat en el qual els preus es conformen a nivell internacional. El cereal és una commodity internacional que cotitza a les borses mundials, de manera que és un mercat que fluctua constantment i al qual també li influeix el preu del petroli.

El secretari d'agricultura de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), Ignacio Senovilla, ha recalcat que, tot i que la collita a Espanya aquest any serà «bona», davant el panorama mundial, a la UE la collita de cereals patirà una fort retallada a causa de les extremes condicions meteorològiques- és «sorprenent que els preus estiguin gairebé com l'any passat, fet que ens preocupa».

Senovilla ha lamentat que alguns fabricants de pinsos i de farines parlin d'augmentar preus -si bé encara no han perpetrat aquestes pujades-, fet que és «absolutament injustificat», i ha criticat els baixos preus que reben els agricultors per les seves collites tot i que el pes específic (la qualitat) del cereal és «molt bona».

Amb una producció de cereals destinada a alimentació animal, Senovilla ha ressaltat que alguns agricultors estan tractant de recuperar la producció de blat panificable -avui dia hi ha dèficit a Espanya-.

En línies generals, amb un consum a Espanya de l'ordre de 35 milions de tones de cereals (amb una mitjana de producció d'uns 24 milions de tones, s'importen uns 12 milions) i només 5 aproximadament es destinen al consum humà.