La crisi de deute sobirà no va començar a colpejar Espanya (i la resta de la perifèria europea) el 2008-2009, quan el país estava en recessió i en plena aplicació de polítiques d'estímul fiscal, sinó al maig de 2010, una vegada que l'economia espanyola i l'europea havien tornat al creixement, encara que tènue, i quan el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero havia començat vuit mesos abans (setembre de 2009) a abandonar la resposta expansiva de despesa una vegada que s'havia temperat la recessió.

La falsificació dels comptes públics de Grècia va generar un espant de desconfiança en els mercats financers i l'estampida d'inversors cap als països centrals i els valors refugi. La prima de risc dels països amb més deute extern i privat (Espanya seguia sent el catorzè país amb menys deute públic dels Vint-i-vuit de la UE encara que el 2009 va tenir el quart major dèficit fiscal de l'àrea) va remuntar amb força: en el cas espanyol fins als 99 punts bàsics i, a mesura que es dirimia el rescat o no de Grècia, va arribar als 150 en aquells dies.

Divendres de la setmana passada, després de quatre anys i mig de creixement (tres d'ells a una taxa del 3% o superior), el diferencial espanyol estava en els 105 punts bàsics. Rajoy es va acomiadar de la Moncloa el 31 de maig en els 115.

El rècord es va assolir el 25 de juliol de 2012, quan es va arribar als 649 punts bàsics. Això va ser dos anys després del gir d'Espanya i Europa cap a l'austeritat. Va ser un moment crític, amb una fugida de capitals d'Espanya que no s'havia vist en els quatre anys anteriors de la crisi, i que va portar el Banc Central Europeu a anunciar mesures extraordinàries i Espanya a demanar l'ajuda financera a la Troica.

Més enllà de la intensitat del dèficit públic i de la destrucció d'ocupació per la punxada catastròfica de la «bombolla» i de la virulenta intensitat amb què s'ha disparat el deute públic a Espanya des de llavors (ha seguit a l'alça tot i les polítiques d'ajust, el creixement econòmic, la caiguda de l'atur, la compra ingent de bons pel BCE, els tipus d'interès en el 0% i una despesa pública inferior a la mitjana europea), no s'aprecia la singularitat que emfatitza algun prestigiós autor en presentar amb insistència la crisi espanyola com un fet insòlit, invocant que entre 2008 i 2013 va viure la seva major recessió des de la Guerra Civil. Perquè també va ser en aquell temps quan el conjunt del món avançat va viure la seva major hecatombe econòmica des de la Gran Depressió dels anys 30.