Els impostos a la banca pressionarien en el llarg termini a l'alça els tipus d'interès dels crèdits, amb un augment d'aproximadament 10 punts bàsics, reduirien el volum de crèdit una dècima a les empreses i un 1,2% a les llars , així com als dipòsits (-0,3%), i restarien gairebé una dècima al PIB, mentre que la recaptació augmentaria només un 0,069%. Així es desprèn de l'observatori econòmic realitzat per BBVA Research, el servei d'estudis de l'entitat, que analitza els efectes macroeconòmics dels impostos al sistema bancari en tres alternatives diferents: un impost addicional sobre beneficis, sobre els dipòsits i sobre el volum de préstecs.
Els resultats de l'estudi reflecteixen que els tres impostos són equivalents en els seus efectes sobre les variables macroeconòmiques, de manera que un augment dels impostos que pretengui augmentar per endavant la recaptació un 0,1% del PIB dóna lloc a una disminució a llarg termini del 0,09% del PIB, a un augment de 10 punts bàsics dels tipus d'interès dels crèdits, i a una reducció del volum de crèdit, dipòsits i capital bancari.
En concret, aquests tributs reduirien el volum de crèdit un 0,1% a les empreses i un 1,2% a les llars, així com un 0,3% a la remuneració dels dipòsits, al que se sumaria l'impacte del 0,06% en el consum agregat, si bé augmentaria el consum dels consumidors que no tenen accés als mercats financers, que són els que més es beneficien de l'augment de les transferències públiques.
L'impacte seria del 0,08% en la inversió i d'entre 0,02% i 0,07% als salaris, segons estableix l'estudi, que conclou que la reducció en l'activitat real i financera provocaria que la recaptació ex-post augmentés a llarg termini només un 0,069%.
En general, l'efecte negatiu sobre l'activitat econòmica de l'impost a la banca augmenta a mesura que transcorre el temps, de manera que el PIB, el consum i la inversió cauen més a llarg que a curt termini.
El contrari passa amb els beneficis de la banca nets d'impostos, que després de dos anys es redueixen en un 1,8% però que no es veuen afectats a llarg termini per la mesura, apunta l'observatori.
Buscant l'equilibri
Aquest resultat indica que, amb el pas del temps, la banca acaba traslladant l'impost als usuaris per arribar al punt d'equilibri on la seva rendibilitat neta d'impostos s'iguala al cost d'ús del capital en l'economia.
Per tal d'aconseguir restablir la rendibilitat, els bancs redueixen el seu capital i els seus balanços, de manera que els impostos disminueixen la mida del sector bancari amb el cost d'una menor activitat econòmica.
Per poder realitzar una avaluació d'aquests efectes, BBVA Research ha utilitzat un model dinàmic d'equilibri general que està especialment dissenyat, calibrat i estimat per a l'economia espanyola. El model considera un sector bancari que està caracteritzat per una activitat majorista, que gestiona el capital bancari i obté finançament per part del Banc Central Europeu i de la resta del món, i d'una activitat minorista que capta dipòsits i concedeix préstecs a llars i empreses, així com al Govern.
