Gràcies a alguns proveïdors, mai a la vida hauré de tornar a adquirir un dels següents elements: blocs de notes, bolígrafs, pendrives, carpetes..., i anant una mica més enllà samarretes, gorres, clauers, maquetes petites, etc. Això sí, abans de seguir, estic totalment en contra de donar o acceptar suborns. Per norma general l'individu que s'exposa a aquestes pràctiques no té integritat moral ni valors i és molt difícil que algú així pugui aportar quelcom positiu, a mig o llarg termini, al teu entorn laboral.

Un bon professional té opcions, recursos i capacitats per obtenir una remuneració d'acord amb les seves necessitats, sense haver de recórrer a aquestes males arts. El primer esglaó de la corrupció és el regal, del qual s'usa i abusa per passar de la simple cortesia al suborn.

Un regal d'empresa s'ha convertit en una bona oportunitat per agrair els serveis d'un determinat proveïdor i enfortir una relació comercial. Però s'ha de saber que, des del 2015, el Codi Penal va establir en la seva secció quarta del capítol XI del títol XIII del llibre II el que són els «delictes de corrupció en els negocis», i a l'article 286 els deixa ben clars. L'article fa referència a pràctiques com els regals fraudulents d'empresa i aquests es tipifiquen com a delictes greus.

Com a regla, únicament seran considerats obsequis com a tals els regals compresos dins els usos i costums socials. Aquests regals no podran sobrepassar l'import de 50 euros, fixant en 150 euros el límit del valor dels regals que poden ser acceptats per un individu durant el període d'un any procedents de la mateixa persona física o jurídica.

Altres criteris a considerar són:

- Els regals no han de deixar el beneficiari en una situació de dependència o obligació respecte el benefactor.

- Mai han de ser enviats a una adreça particular.

- No poden tenir forma de diners o vals.

- S'han de fer obertament i amb absoluta transparència.

Per controlar aquestes situacions, una de les pràctiques més utilitzades per les grans companyies és limitar la quantia dels presents que arriben a l'oficina. Si superen una xifra concreta han de ser rebutjats. D'aquesta manera es pretén mantenir certa independència entre els directius i treballadors i evitar tractes de favor.

També hi ha exemples d'actuacions en àmbit nacional. Hi ha països que apliquen una política de tolerància zero, com és el cas de Dinamarca, el país menys corrupte del món segons l'índex que elabora l'ONG sobre Transparència Internacional.

Recordeu que l'honestedat a l'empresa vol dir no fer mai un mal ús del que se'ns confia, no mentir, no simular treballar, no donar informació confidencial a un tercer, no acceptar suborns, no treballar sota l'efecte de l'alcohol o les drogues i no utilitzar els recursos de l'empresa per a benefici personal, entre d'altres. I una frase per a la reflexió: «L'home és un animal que estafa, i no hi ha un altre animal que estafi més que l'home» ( Edgar Allan Poe).