Els productes làctics que es comercialitzin a Espanya a partir del 22 de gener hauran d'incorporar en el seu etiquetatge la identificació obligatòria del país de procedència de la llet i, quan no sigui exclusivament espanyola, haurà de precisar-se tant el país de munyiment com el de transformació, segons un reial decret aprovat el 20 de setembre pel Consell de Ministres.

La iniciativa, que va ser ben rebuda tant per la indústria làctica espanyola i asturiana com per les organitzacions agràries, la va justificar el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació en honor de satisfer la demanda del consumidor, que «valora la transparència i la informació d'origen dels aliments que consumeix».

L'esforç de clarificació pot tenir un efecte sobre les vendes i afavorir l'impuls de la producció autòctona, sobretot en un país com Espanya en el qual el consum de la llet i els seus derivats (uns 9 milions de tones anuals) ha estat inferior a la producció que la Unió Europea va permetre al país (6,1 milions de tones) mentre van estar vigents, fins a l'1 d'abril de 2015, les quotes làctiques.

Des de llavors, la producció nacional ha seguit una tendència ascendent, malgrat que persisteix el dèficit en la balança comercial lletera espanyola, sobretot per la importació de derivats làctics -que pel seu major preu i valor afegit absorbeix millor els costos del transport- més que de llet líquida.

El dèficit extern s'ha anat reduint -fins i tot abans de la desaparició dels quotes- tant per una caiguda de les entrades com per un augment de l'exportació i de les importacions (gairebé 878.000 tones) que duplicaven el 2015 les vendes de productes nacionals a l'exterior (una mica més de 418.000 tones), segons l'últim informe de l'Organització Interprofessional Làctica (Inlac). Altres països productors, com França, Portugal i Itàlia, ja van adoptar fa anys una mesura anàloga a l'aprovada fa dues setmanes pel Consell de Ministres, per la qual cosa la seva aplicació a Espanya reequilibra una situació que fins ara era asimètrica. El model espanyol s'assembla molt al francès, van dir mitjans del sector.

Els antecedents existents a la Unió Europea (UE) van permetre constatar la caiguda d'importacions als països de destinació que van imposar l'obligació d'identificar la procedència del producte, la qual cosa va ser causa de queixes entre els productors i els ramaders exportadors de Bèlgica i Alemanya.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va advertir en un informe que no vinculava que l'exhibició obligatòria del país d'origen de la llet que es vengui a Espanya podria reduir la competència i desvirtuar el mercat. La justificació de la mesura pel Govern es basa en el dret del consumidor a una informació precisa, clara i fidedigna.

Algunes companyies làctiques, com l'asturiana Capsa, que produeix les marques Central Lechera Asturiana, Larsa i Ato, havia propugnat en alguns fòrums la conveniència d'obligar a adoptar «etiquetes clares», en les quals es faci constar de forma nítida la procedència dels làctics i els ingredients. Un portaveu de Capsa va declarar el 20 de setembre que estaven molt satisfets amb el reial decret aprovat, mentre que la patronal sectorial (Fenil) va ajornar la seva valoració fins a la lectura del text íntegre de la norma una vegada que es publiqui al «Butlletí Oficial de l'Estat», la qual cosa podria ocórrer l'endemà, dia 21 de setembre.

Potser per les cauteles assenyalades per les autoritats de la Competència, l'anterior Govern del PP va pactar el febrer de 2013 amb 15 indústries làctiques i 9 empreses de distribució un conat del que ara s'ha aprovat,que consisteix en un segell de qualitat denominat Producte Làctic Sostenible (PLS). Aquest marxamo apareix encara avui imprès en els envasos i etiquetes d'aquells productes elaborats per Espanya que garanteixen la seva traçabilitat i que s'acullen als contractes de subministrament de llet crua a Espanya que contribueixen a la «sostenibilitat del sector». Per recolzar-ho, es va elaborar un sistema de control. No obstant això, l'acrònim PLS va resultar ser molt poc nítid per als consumidors i fonts de la indústria van admetre el passat 20 de setembre que no havia donat el resultat pretès.

La decisió adoptada ara constitueix una fita perquè, segons el Ministeri, és la primera vegada que es regula a Espanya l'etiquetatge d'origen obligatori d'un producte alimentari «per iniciativa pròpia i sense que constitueixi un mandat de la normativa europea». El Reglament de la Unió Europea sobre informació al consumidor, i en particular sobre l'etiquetatge d'aliments, és voluntari per a cada país.

La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) es van congratular per la decisió perquè «aporta transparència».