El Tribunal Suprem ha determinat que les prestacions públiques per maternitat de la Seguretat Social, que perceben les dones treballadores durant la baixa de 16 setmanes després del naixement d'un fill, estan exemptes de l'IRPF, en contra del criteri que fins ara ha mantingut l'Agència Tributària. Així ho reflecteix el Suprem en una sentència de la Secció Segona de la Sala III, del Contenciós-Administratiu, que desestima un recurs de l'Advocacia de l'Estat, que defensava que aquestes prestacions no havien d'estar exemptes de l'IRPF.

El Suprem confirma així una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de juny de 2017, que va estimar el recurs d'una dona i va ordenar a Hisenda que li retornés la quantitat ingressada en l'IRPF de 2013 per la prestació per maternitat amb càrrec a la Seguretat Social percebuda en aquest exercici.

L'alt tribunal recorda que l'advocat de l'Estat va recórrer al Suprem aquesta última sentència per considerar que era contradictòria amb sentències dels tribunals superiors de Castella i Lleó i Andalusia, sobre la mateixa matèria, i argumentant, entre altres motius, que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir la retribució normal, que no està exempta en l'IRPF i que obtindria la contribuent pel seu treball habitual, que ha deixat de percebre en gaudir del corresponent permís.

Per tot això, l'advocat de l'Estat afegia que no cal estendre a les prestacions per maternitat de la Seguretat Social l'exempció que l'article 7 de la Llei de l'IRPF sí que estableix per a aquestes prestacions per maternitat quan procedeixen de les comunitats autònomes o entitats locals.

En canvi, en la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Díaz Delgado, el Suprem considera que la prestació per maternitat a càrrec de l'Institut Nacional de la Seguretat Social sí que pot incardinar-se en el supòsit previst en el paràgraf tercer lletra h de l'article 7 de la Llei de l'IRPF, quan disposa que «igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat».

Els pares i mares que han percebut prestacions per maternitat i paternitat des de l'any 2014 podran presentar en l'Agència Tributària una liquidació paral·lela reclamant la devolució d'ingressos indeguts, segons el portaveu de Gestha, José María Mollinedo.

Encara que la norma d'IRPF parla de prestacions de maternitat, no només les mares perceptores d'aquesta prestació podran instar la reclamació. També podran reclamar els pares que l'hagin percebut, perquè quan el pare gaudeix del període cedit per la mare, la prestació que ell percep segueix sent de maternitat, segons va precisar Mollinedo.

UGT considera que la sentència és un acte de «justícia social» i calcula que la devolució als contribuents que han abonat l'impost entre 2014 i 2017 podria assolir uns 1.300 milions d'euros.