El projecte Castor com un dels principals exemples mundials del «fracàs» de l'aliança entre sector públic i capital privat.
Escrit per experts internacionals d'entitatssocials com l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), La història es repeteix: com fracassen les associacions públic-privades, exposa els impactes negatius d'un model, basat en el finançament públic, que «amb massa freqüència causa misèria a les comunitats locals, a més de veure's envoltades en casos de connivència política-corporativa».
Ho va fer analitzant diferents projectes de Colòmbia, França, Índia, Indonèsia, Lesotho, Libèria, Perú, l'Estat espanyol i Suècia en equipaments i infraestructures relacionades amb l'ensenyament, la salut, l'aigua i el sanejament, l'energia i les infraestructures.
«Falles evidents»
Tres dels casos analitzats van rebre finançament, de forma indirecta o directa, per part del BEI, institució financera pública de la Unió Europea. L'informe destaca, en aquest àmbit, el projecte Castor, que va haver de ser paralitzat per les «falles evidents, inclosa la deguda diligència d'identificar els possibles impactes del projecte».
L'informe conclou que, malgrat tractar-se d'un tipus d'aliança que resulta «cara, arriscada i opaca», els bancs multilaterals de desenvolupament, com el Grup del Banc Mundial (WBG) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) han tingut un paper destacat en l'assessorament i finançament d'aquest tipus de projectes en diferents sectors.
Els deu casos estudiats, tant en economies de països desenvolupats com subdesenvolupats, tenen en comú que van tenir un alt cost per a les administracions públiques i un nivell de de risc excessiu per al sector públic, suposant una «pesada càrrega» per als ciutadans.
