Cal dir adeu al dièsel i a la gasolina, sigui 95 o 98? Haurem de triar a partir d'ara entre noms impossibles de combustibles? Caldrà treure la calculadora a l'hora de fer gasolina per saber el percentatge d'etanol que necessita el nostre cotxe? L'embolic està servit amb la nova nomenclatura? Qüestions com aquestes -i alguna o altra més- han anat assaltant les conductores i conductors en els últims mesos, després de tots els garbulls i polèmiques vàries que han acompanyat les informacions relatives al nou etiquetatge dels carburants per adaptar-se a la normativa europea i que siguin exactament els mateixos en tota l'eurozona. Ara, avui, 12 d'octubre, coincidint en ple pont del Pilar, l'angoixa corre el risc d'anar creixent. És avui quan la nova cartelleria entra de ple en les gasolineres i, per tant, en el nostre dia a dia.

No obstant això, cal esperar alguna cosa així com una espècie d'apocalipsi entre els conductors? Doncs sembla que no. Cert és que hi haurà nous adhesius amb nous noms com l'E5 o el B7, sense anar més lluny. Ara bé, aquests nous logos no vindran a substituir res del que coneixem fins avui. Conviuran amb la gasolina 95, amb la gasolina 98 i amb les diferents gammes de dièsel que podem trobar en qualsevol sortidor, tant en nom com en el que és el producte en si. Hi haurà un cartell al costat de l'altre amb ambdues denominacions i prou, almenys de moment, per afavorir la transició al nou model. Una nova distinció que, en els últims dies, ja es pot veure en algunes benzineres de les comarques gironines, després que les petrolieres o, en el seu defecte, les patronals hagin començat a distribuir-les entre els diferents establiments.

Mateixa informació

De fet, des de l'Agrupació Espanyola de Venedors al detall de Carburants i Combustibles (Aevecar), el seu secretari general, Víctor García Nebreda, posa l'accent en que «el nou etiquetatge informatiu per als carburants ni substitueix ni modifica la informació que es dona en l'actualitat a les estacions de servei sobre els carburants que se subministren en les instal·lacions». Per parts. El que busca la Unió Europea amb aquesta normativa és que, a partir d'ara, els nous vehicles i els punts de repostatge tinguin etiquetes harmonitzades en tots els Estats membre. Dit d'una altra manera: que no ens tornem bojos a l'hora de triar sortidor quan viatgem a un altre país. Per això, el canvi d'adhesius afectarà la tapa del dipòsit dels nous vehicles -des de turismes a ciclomotors, passant per tricicles o autobusos, per exemple-, i a totes les estacions de servei.

Entre cercles i quadrats

Les noves etiquetes, que, en qualsevol cas, conviuran amb les actuals, aportaran als usuaris informació addicional que fins ara no explicaven. Així les coses, la gasolina vindrà identificada per un cercle amb la lletra E i un nombre, com el 5, el 10 o el 85, que marca el màxim d'etanol que porta el combustible. Per exemple, les gasolines 95 i 98 -la diferència, en l'actualitat, segons Aevecar, ve determinada pels additius- es correspondran amb l'E5.

El gasoil, per la seva banda, vindrà definit per un quadrat i la lletra B, seguida del 7 o el 10, que en aquest cas farà al·lusió a la quantitat de biodièsel. B7, així doncs, significa que té un 7% de biodièsel i, a efectes pràctics, serà el gasoil que, generalment, solem posar als nostres cotxes. A més, hi ha una etiqueta denominada XTL per al dièsel sintètic, això és, que no deriva del cru de petroli.

Finalment, els combustibles gasosos, com l'hidrogen o el gas natural en els seus diferents vessants, apareixeran amb un rombe i símbols com H2, CNG, LPG o LNG. Per tant, com indica el secretari general de la patronal de venedors al detall de carburants, i atès que a Espanya és molt residual el combustible amb percentatges alts d'etanol o biodièsel, el més habitual serà trobar-se amb adhesius de l'E5 i el B7. L'E10 o l'E85 són complicats de trobar en les estacions de servei espanyoles, concreta García Nebreda. Sigui com sigui, insisteix que, «per descomptat, els empleats de les estacions de servei estan a la disposició del client per explicar-li tot el que necessiti», una qüestió que, per a aquest col·lectiu, no és casual, sobretot perquè una de les reivindicacions que abanderen amb més afany és la que totes les gasolineres han de comptar amb almenys un empleat, per més que pugui ser autoservei.

Transitorietat que va per llarg

La mesura és transitòria, encara que el fet que no s'hagi posat data de caducitat als identificatius tradicionals porta a la patronal a vaticinar que uns i uns altres adhesius conviuran durant bastant temps, en part també per l'interès de les diferents marques comercials que identifiquen els clients.

Aquesta apel·lació a la tranquil·litat que fan des de l'Agrupació Espanyola de Venedors al detall de Carburants i Combustibles també és ratificada per altres associacions de consumidors. El president d'Avacu, Fernando Móner, posa l'accent en què, en principi, no ha d'haver-hi cap problema una vegada es consumeix l'adaptació a la normativa europea. I així fins i tot han fet saber als seus associats a través de la publicació periòdica que distribueixen entre tots ells. «Qui ha de tenir clares les diferències és l'establiment, perquè, en principi, per al client no canviarà res de moment, i anirà diferenciant les noves etiquetes a poc a poc», sentencia. Al seu parer, aquest canvi més aviat serà com el de la moneda única fa gairebé 17 anys.

«Amb l'arribada de l'euro, tot semblava molt complex, però ha resultat ser un avantatge, sobretot quan viatges a altres països», detalla Móner. Això no lleva que, pel que pugui passar, des d'Avacu ja s'hagin posat a la disposició dels consumidors per aclarir-los dubtes o resoldre problemes que puguin sorgir a partir d'ara.