L'ex-director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó va afirmar ahir que es va absentar en la votació del consell d'administració del gener del 2010 que va autoritzar el seu augment de sou fix i variable, una versió diferent de la que va donar en la fase d'instrucció, quan va dir que havia participat d'aquella votació. Todó va aprofitar la declaració davant l'Audiència de Barcelona, que el jutja pels sobresous abonats a la cúpula de l'entitat financera, per introduir aquest «matís» en el seu testimoni, i, al mateix temps, i tal com va fer la setmana passada l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, es va escudar en el fet que tant el Banc d'Espanya com el FROB coneixien els increments de sou concedits a la cúpula de l'entitat.

La Fiscalia demana quatre anys de presó per a Todó amb l'argument que el consell d'administració de Caixa Catalunya, després convertida en CatalunyaCaixa, va aprovar al gener i a l'octubre del 2010 dos augments salarials que van beneficiar Todó i Jaume Massana sabent que la situació de l'antiga caixa era crítica.

Todó va dir ahir que, després d'haver repassat el succeït en aquella reunió celebrada el 19 de gener amb l'expresident de l'entitat Narcís Serra i amb l'exdirectiu Jaume Massana, tots dos li «van fer recordar» que en començar a parlar del seu augment de sou, el mateix Serra li va demanar que abandonés la sala, i que, quan li van manar tornar a la reunió, l'augment salarial ja s'havia «aprovat».

En aquella sessió es va acordar augmentar el sou fix d'Adolf Todó en 100.000 euros -de 700.000 a 800.000 euros- i el seu variable del 35 al 50%, encara que l'exdirectiu va voler matisar que realment va acabar cobrant només un 16% més de variable, un total de 128.000 euros més.

En canvi, Todó, que va fitxar com a director general de l'entitat el 2008 procedent de Caixa Manresa, sí que va admetre davant el fiscal haver participat en la votació en la qual es va acordar la segona pujada salarial per la qual se'l jutja, l'aprovada a la reunió del consell d'administració del 13 d'octubre, mesos després que el FROB injectés 1.250 milions d'euros a l'entitat.

En aquella convocatòria es va acordar un increment salarial d'uns 12.000 euros en el seu sou fix, fins a fixar-lo en els 812.501 euros, un increment de l'1,5% justificat per l'augment de l'IPC i aplicat a tota la resta del personal de l'entitat, segons Todó.

Per sustentar la seva defensa, Todó, que va portar les regnes de CatalunyaCaixa entre el 2008 i el 2013, va assegurar tenir l'«absoluta seguretat» que el Banc d'Espanya «era conscient d'aquella pujada de sous» acordada a l'entitat el 2010, perquè un inspector seu va estar allà fent una inspecció aleshores, va afegir.

Todó va matisar que el supervisor no va tenir cap obligació de controlar el nivell de salaris fins al juliol del 2011, però va donar per fet que el Banc d'Espanya, i per extensió el FROB, coneixien els contractes de l'alta direcció i que no van posar objeccions.

Malgrat aquella falta de competències del Banc d'Espanya, Todó va assegurar que si aquest organisme li hagués «suggerit» revocar la pujada de sou aprovada al gener del 2010, ell ho hauria fet «rapidíssimament», perquè per a ell el que deia el supervisor «era llei», va sentenciar.

En aquesta línia, va comentar també que quan més endavant el llavors subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Aríztegui, li va suggerir en una reunió que la política de pensions i indemnitzacions de la cúpula de CatalunyaCaixa era «una mica alta» i que havia de «delimitar-la», ell no hi va posar «cap problema».

La Fiscalia sosté que aquests augments salarials es van abonar quan la situació de l'entitat ja era crítica. Todó va assegurar que abans que el FROB injectés 1.250 milions, el Banc d'Espanya sostenia que l'entitat financera era «fonamentalment sòlida i solvent», i que no presentava «cap debilitat».

Todó, que després de la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona va arribar a ser conseller delegat i president de CatalunyaCaixa, va admetre que en fitxar per Caixa Catalunya el seu sou va créixer un 30% i que va acceptar el repte no perquè fos un «kamikaze», sinó perquè creia que el projecte era «molt sòlid».