Almenys 24.000 gironins poden recuperar l'impost per formalitzar la hipoteca

El tipus de gravament aplicable varia a cada comunitat autònoma, sent a Catalunya de l'1,5% de la responsabilitat hipotecària (principal prestat més els interessos ordinaris, indemnitzacions, penes per incompliments o altres conceptes anàlegs). En concret, per a una hipoteca mitjana de 150.000 euros, oscil·la entre els 2.250 i 3.000 euros, quantitat que el banc haurà de retornar.

Del total de més de 2.600 milions d'euros signats en hipoteques a Girona des de gener de 2014, l'Agència Catalana de Tributs, o els bancs, estarien obligats a retornar almenys uns 40 milions d'euros.

Si la mesura també s'aplica a les finques urbanes sobre les quals s'ha establert una hipoteca des de 2014, seran uns 30.000 crèdits i l'import a retornar seria superior als 57 milions d'euros.

El sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) va assegurar, després de conèixer la sentència, que aquells ciutadans que hagin formalitzat un préstec hipotecari en els últims quatre anys els exercicis no prescrits fiscalment, poden sol·licitar a Hisenda la devolució d'ingressos indeguts, més interessos de demora.

D'aquesta manera, aquests ciutadans poden evitar el camí judicial, més llarg i costós, per a sol·licitar la devolució d'aquest impost. Així, tractant-se d'un impost cedit a les comunitats autònomes, hauran de dirigir-se a les hisendes autonòmiques i sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, més els interessos de demora, segons el portaveu de Gestha, José María Mollinedo.

Els tècnics d'Hisenda consideren, a més, que això no suposarà una minva d'ingressos per a les comunitats autònomes, ja que mentre els vagin arribant les peticions de devolució dels particulars, les hisendes autonòmiques podran enviar el requeriment de pagament als bancs hipotecants o al banc successor de l'entitat en el cas que hagi estat absorbida per una altra durant aquests anys.

Si ja fa més de quatre anys des que es va subscriure el préstec hipotecari i, per tant, fiscalment el pagament de l'impost ha prescrit, els ciutadans hauran d'emprendre accions legals contra l'entitat bancària i sol·licitar la devolució, que no prescriu, ja que el Suprem ha anul·lat l'article de l'impost que establia que eren els clients bancaris els que pagaven el tribut.

En aquesta reclamació han d'establir que existeix un «enriquiment injust» per part de l'entitat bancària, a qui reclamaran que els torni el que s'ha pagat de més pel tribut que mai van haver de pagar.

Davant d'aquesta circumstància, Gestha ha sol·licitat a l'AEB, la patronal bancària, i al conjunt del sector financer que estableixin un procediment voluntari per tornar aquestes quantitats i que no obliguin els clients bancaris a fer pleits per les quantitats pagades de més.

Paral·lelament, les organitzacions de consumidors OCU i Facua van valorar positivament la sentència del Tribunal Suprem i van sol·licitar a les administracions públiques que emprenguin mesures perquè la banca torni les despeses hipotecàries.

Segons OCU, els bancs han de pagar totes les despeses de formalització de les hipoteques, i ara incloent l'impost d'actes jurídics documentats, que depenent de cada autonomia varia entre els 1.000 i 4.050 euros, la part més important en la constitució d'una hipoteca. A més, va explicar que beneficiarà 6 milions de famílies.

L'agència de qualificació creditícia Moody's calcula que l'impacte que tindrà per als bancs la sentència del Tribunal Suprem que els responsabilitza del pagament dels impostos de les hipoteques serà superior a 4.000 milions d'euros.

Així, el cost excediria l'import total que el sector ha reemborsat als clients amb motiu de les clàusules sòl, uns 3.500 o 4.000 milions d'euros.